Anar al contingut

AVUI JUGUES

El Camp Nou del meu avi

FERRAN NADEU

El Camp Nou del meu avi

Ignasi Fortuny

Cada vegada som més els de l'«odi etern al futbol modern». Perquè falten avis als estadis. I hi falten els seus nets.

Solia ser diumenge a la tarda. Era el futbol A. T. (abans de Tebas). Passava a buscar-nos per casa, on el meu germà i jo fèiem temps embolicant-nos amb les bufandes com fan els castellers amb la  faixa. Timbre, ascensor i començava el viatge cap a la missa de diumenge de l’ateu. Al portal esperava el meu/nostre avi Jordi, abans pare i ara besavi, amb una ronyonera de propaganda tota plena. Mai en tan poc espai hi ha entrat tanta matèria: bocates, llaunes de refresc i una cervesa. Avui, sens dubte, seria tractada per la seguretat de l’estadi com un objecte perillós. Eren temps en  què a la grada del Camp Nou es veien entrepans de botifarra fos l’hora que  fos. Ara hi abunden les crispetes.        

Seguim amb el trajecte. Caminàvem, ens ficàvem al metro, sobrevivíem, i baixàvem a la mateixa parada que ho feia la infanta Cristina quan anava a treballar, en la de la seva avantpassada Maria Cristina. Amb el temps just, un mal endèmic a la meva família, fèiem corrent el camí fins al coliseu, el que ha vist amb la mateixa samarreta el Pare (Cruyff), el Fill (Guardiola) i l’Esperit Sant (Messi). 

Una imatge definia el pas del temps. Agafant-nos de la mà, l’avi ens arriava a correcuita. Anys després, érem nosaltres que l’arriàvem a ell. Una vegada al Camp Nou, aplicàvem el «un per a tots». Un carnet de soci, tres culers a l’estadi. Era abans que per entrar amb un menor a l’estadi necessitessis portar la cartilla de vacunacions. Això sí, ens hem estalviat titulars de morts de nens. No faltava el puro de cortesia al senyor de la porta. Mai un suborn ha estat tan mal pagat. I ja hi érem, compartint Gol Nord amb «nanos molt macos», i veient el clatell de Dutruel

Ara, a les grades costa veure avis amb els seus nets. Pot ser que aquesta odissea explicada en primera persona, cada vegada amb més tanques pel camí, no sigui apta per a ells. Per això, cada vegada som més els d’«odi etern al futbol modern». Perquè hi falten avis. I hi falten els seus nets.