Carnaval, sí, ¿però ara?

Ho penso cada any i aquest, que es mostra especialment rigorós, amb més motiu: ¿a qui se li acut celebrar el Carnaval quan fa un fred que pela i l’anhelada disbauxa s’enfronta a una temperatura hostil que mou a quedar-se a casa a prop de l’estufa, veient la tele des del sofà sota la preceptiva manteta? Ja sé perfectament que la tradició vol que el Carnaval se celebri en aquestes dates, i que a Rio de Janeiro i Tenerife el temps acompanya, però a Barcelona llançar-se al carrer en calces per reivindicar l’alegria de viure, la sensualitat i la gresca és una activitat de risc: aquí s’ha de ser un autèntic militant de la tabola i el desenfrenament.

També formen part de la tradició les corrides de toros, però hi ha gent que les vol prohibir. També era molt tradicional, en certs racons de la península Ibèrica, tirar  una cabra des de dalt de tot del campanar per celebrar el que fos, fins que hem arribat a la conclusió que és una salvatjada. Les tradicions són elàstiques: en alguns pobles controlats per la CUP se celebren tradicions mil·lenàries que s’acaba d’inventar el llumeneres de la colla, cosa que demostra que la tradició està una mica sobrevalorada entre nosaltres.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Si Déu no ho impedeix, aquest Carnaval deixarà baixes considerables. Per començar, les inevitables noies en biquini la salut de  les quals no correria perill a Rio de Janeiro. Per no parlar del begut que s’excedeixi en el consum d’alcohol, que es quedi fregit al carrer i es converteixi en una flor d’hivern, que és com  anomenen els russos els cadàvers que troben sepultats per la neu a les seves ciutats. Potser es produiran menys tocaments a dones perquè el luxuriós de torn no estarà motivat, però aquesta xusma és contumaç i potser no l’afecta el temps.

¿No va sent hora de passar-nos la tradició per l’arc de triomf i buscar dates més raonables? Jo m’inclino pel principi o el final de l’estiu. El descontrol de la nit de Sant Joan podria ser l’inici d’un Carnaval molt digne; o el final d’agost, per proporcionar una última gresca als que han de reincorporar-se a la feina. Celebrar-lo al mes de febrer només porta a la frustració del dissolut i a un problema de salut pública.