Anar al contingut

Al contraatac

zentauroepp29914428 barcelona 2015 06 04 cuaderno noves fornades d investigad170417182737

L'estigma

Ana Pastor

Avui, de nou, convé recordar que la sida no és mortal sinó una patologia crònica

Fa just 30 anys que la sida va ser declarada epidèmia a nivell mundial. El primer diagnòstic al nostre país es va detectar a Barcelona una mica abans d’aquella data: el 1981. Llavors ni tan sols es coneixia el nom del virus. Aquell pacient va morir. Però avui s’hauria salvat. La sida era en aquella època una malaltia maleïda que acabava amb la vida dels que la patien i ressentia monstruosament la salut dels que lluitaven des del llit contra aquell mal (hi havia qui havia de prendre de mitjana 30 pastilles diàries). 

Però la sida també va provocar un autèntic terror en una societat que tenia poca informació i que lluitava per consolidar els canvis a tots els nivells que van arribar amb la democràcia. 

Fa unes setmanes vam tenir la sort de parlar amb Iluminada Olgado, una de les infermeres a qui va tocar afrontar de cara aquell horror. Atenia els malalts als hospitals, molts dels quals estaven desbordats, però també va decidir anar als domicilis d’alguns i fins i tot a les zones més marginals.

Als anys 80 van morir al nostre país 2.900 persones per VIH i sida. Una dècada més tard, la xifra es va disparar fins a les 35.000 morts. Un comptador mortal que semblava no tenir fre. Iluminada explica que en aquells dies foscos la sida es va convertir en una «plaga». «La sida va commocionar la societat i la va acovardir. Jo vaig sentir de tot: gent que deia ‘pobrets’ i gent que deia que s’ho mereixien». «Era gent molt jove, molts estaven vinculats a les drogues i la nostra única protecció al tractar-los eren uns guants», recorda. 

Dit acusador

Malgrat tot, ella i moltes altres van seguir cuidant i curant. Fins i tot malgrat l’estranyesa del mateix malalt que assumia la seva delicada condició d’empestat social. Fins i tot algunes empreses funeràries es negaven llavors a portar a terme l’enterrament dels que morien per culpa de la sida. Als col·legis aquell efecte devastador encara era més gran per a nens i nenes, que acabaven deixant l’escola davant el dit acusador.
   

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

 Han passat molts anys des d’aleshores. Actualment, segons les dades que proporciona ONU Sida, hi ha més de 36 milions de persones que viuen amb VIH a tot el món. A més a més, gairebé 20 milions de persones tenen accés al tractament de medicaments retrovirals. I una dada més: el 2016 hi va haver gairebé dos milions de nous contagis.

Avui, una altra vegada, convé recordar que la malaltia no és mortal sinó una patologia crònica. I sobretot s’ha de repetir que el virus no es transmet en els actes quotidians però que l’estigma sí que es frena amb la bona informació, la prevenció i les apostes valentes com la de la directora de cine Carla Simón, que ha narrat part de la seva història a la meravellosa pel·lícula Estiu 1993.  

Temes: Virus Sida

0 Comentaris
cargando