Les camàndules de Rajoy

És curiós veure aquests dies els líders territorials del Partit Popular enviant missatges a Mariano Rajoy de manera anònima des de les portades dels diaris. Hi ha pànic intern a l’esgotament del projecte i a l’ascens de Ciutadans, encara que Albert Rivera gairebé sempre puja més a les enquestes que a les urnes. Al PP volen que Rajoy faci alguna cosa, més enllà de treure pit per l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i l’agitació social amb la presó permanent. Falten idees –diuen els crítics–, falta iniciativa i falta il·lusió.

Un dels símptomes que al PP hi ha mala maror és que ressorgeix, cada vegada amb més freqüència, el debat soterrat sobre la continuïtat de Rajoy. Sobretot, si Génova prepara amb cura un acte a Còrdova sobre la presó permanent i Feijóo, el president de la Xunta, se n’organitza un altre a la mateixa hora a Galícia. També els partidaris de la vicepresidenta han sortit en tromba per defensar la seva astúcia amb el recurs judicial contra la investidura de Puigdemont.

El problema fonamental, recorden els marianistes, és que com més canvis li demanin a Rajoy a cop de portada, menys coses farà. I com més rapidesa esperin, més hauran d’esperar. Almenys, hem avançat. Rajoy ara és conscient de la preocupació interna i rebrà els seus líders regionals la setmana que ve per mirar de calmar les aigües. Mentrestant, Rivera es frega les mans. Ha obtingut un magnífic resultat a Catalunya amb una candidata forta. El PP, en canvi, està escapçat i encara noquejat pel mastegot electoral.

Canviar d’opinió

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A Ciutadans, és veritat, canvien habitualment d’opinió amb certa alegria sobre temes no menors. L’últim, la presó permanent, en què ha defensat totes les postures, una darrere l’altra. És lamentable. Però, ¿qui no ho ha fet mai? ¿Quants partits han sigut sempre coherents en les seves opinions? El mateix PP ha canviat d’idea, per exemple, amb els impostos i el matrimoni gai, i ha seguit guanyant eleccions amb bastant marge.I per últim, al partit de Rivera tenen una bala que al PP no tenen: la corrupció. És un assumpte interminable. I a Génova, per més que el discurs oficial sigui dir que és passat i que Rajoy va expulsar la Gürtel, els escàndols couen gairebé tant com les enquestes.

Aquesta setmana, en la comissió parlamentària sobre el finançament, ha comparegut Francisco Correa. El diputat de Ciutadans, Toni Cantó, ha fet un discurs més dur amb el PP («la baula podrida»), que amb el cap de la trama. ¿I què feien els populars? Defensaven la presumpció d’innocència de Correa, a través d’una portaveu de segona fila, mentre esgrimien retalls de premsa sobre el finançament de Podem i Ciutadans. Genis.