Polònia i l'espectre de l'Holocaust

Qui hagi visitat el gueto de Cracòvia haurà sentit l'esgarrifosa dada amb la qual els guies resumeixen l'impacte de l'ocupació alemanya. Des que van arribar els nazis, el 6 de setembre de 1939, fins que els soviètics els van fer fora, el 19 de gener de 1945, van ser massacrats 58.000 jueus, una quarta part dels habitants de la ciutat. Ningú que no sigui un ésser abjecte posa en qüestió aquesta xifra. I tot aquell que hagi llegit alguna cosa seriosa sobre la segona guerra mundial sap que Polònia va pagar un preu més alt que ningú, amb uns sis milions de morts, tres d'ells jueus.

Fins aquí xifres que constitueixen un capítol central de l'Holocaust: la meitat dels jueus que Hitler va aniquilar eren polonesos. Les dades són tan esgarrifoses que acostumen a suscitar poques preguntes. Només respecte, que es torna en postració silenciosa quan un s'endinsa al camp d'extermini d'Auschwitz, als afores de Cracòvia. Allà, la pregunta es fa inevitable: ¿aquesta monstruositat va ser possible sense certa complicitat? No és una pregunta només per a polonesos. La podríem fer a molts europeus, però a Polònia, és una pregunta tabú. I més ara, quan el Govern ha promogut una llei que preveu penes de presó per a qui subratlli aquesta complicitat utilitzant l'expressió camps de la mort polonesos per referir-se a llocs com Auschwitz, Birkenau, Sobibor, Majdanek o Treblinka. 

La parafernàlia de l'horror

El terme no és correcte, per descomptat, perquè aquests camps van ser ideats a Berlín i gestionats per alemanys. Auschwitz no va ser un camp polonès, sinó un infern situat a la Polònia ocupada pel III Reich per matar jueus (90% de les seves víctimes ho van ser), però també comunistes, presoners polítics polonesos i russos, membres de diverses ètnies, homosexuals, maçons, testimonis de Jehovà o discapacitats. No van ser polonesos els que van idear la parafernàlia de l'horror que va permetre eliminar més d'un milió d'internats amb cambres de gas, afusellaments, ofegaments, descàrregues elèctriques, camions de gas, amuntegament, estimbades, martells mecànics o ‘invitacions’ al suïcidi.

Van ser alemanys a les ordres de l'SS Obersturmbannführer, Rudolf Höss. Però la llei aprovada pel Govern de Varsòvia va més enllà. Molts temen que pretengui aturar el debat mai finalitzat sobre la complicitat d'alguns sectors de la societat polonesa amb el que va passar durant l'ocupació. Aquesta és la pregunta incòmoda que no contesten mai a Cracòvia: ¿hi va haver o no hi va haver connivència i col·laboració? 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L'hi vaig plantejar fa anys a Adam Michnick, immens periodista i bon amic. Un historiador acabava de revelar que l'extermini de centenars de jueus al poble de Jedwabne havia sigut portat a terme pels veïns. Gentils polonesos que van aprofitar l'ocupació alemanya per elevar el seu antisemitisme a categoria de crim contra la Humanitat: els van cremar a tots vius. Es va haver de canviar el monòlit que en culpava la Gestapo i la societat polonesa va encaixar malament la sacsejada. Per Michnick, la família jueva del qual va ser exterminada pels nazis i que també va patir la repressió estalinista, com a dissident comunista, Jedwabne va ser una revelació. Un estímul a aprofundir en la naturalesa d'aquells anys d'oprobi. Em va explicar històries de jueus salvats per ciutadans polonesos que no ho eren, però va reconèixer les arrels profundes de l'antisemitisme. Recordo que em va dir: "jo soc polonès, però davant el antisemitisme també soc jueu". I em va parlar de la necessitat d'encarar aquests episodis de col·laboració. Com n'hi va haver a França, i també a Lituània, Letònia, Estònia, Ucraïna, Rússia i Bielorússia. 

Les culpes del passat

He llegit que Michnick manté una posició molt crítica amb l'orientació autoritària del Govern polonès. Parla de ‘demokratura’. Una deriva que necessita un nou relat, al qual presta la seva col·laboració l'Església catòlica, sempre interessada a defensar la seva identitat davant el món jueu. És un nacionalisme agressiu que requereix treure's de sobre les culpes del passat. Fa temps que no he parlat amb ell, però me l'imagino preocupat per les manifestacions xenòfobes de l'extrema dreta que reclama fer fora els jueus del poder (sic). Suposo que també ho està quan pensa en el revisionisme històric que pot fomentar una llei com aquesta. En una enquesta recent, només el 35% dels polonesos associen Auschwitz amb un lloc de mort per als jueus. La resta contesta que va ser un camp de patiment per a polonesos. Molts jueus ho eren, és clar. Però la immensa majoria van ser exterminats per ser jueus.