¿Què importa més: la UE o Puigdemont?

Vostè pot pensar que Brussel·les queda lluny, i que el seu vot es perdrà als seus laberints. Té dret a pensar-ho, però sàpiga que s’equivoca. Els mitjans de comunicació també tenen dret a considerar més interessant el destí de Carles Puigdemont que el d’Ursula von der Leyen. Potser això ven més, però no és cert. La política sempre ha sigut local, va dir un cop un congressista demòcrata, i molts pensen que sempre serà així. No s’ho creguin. D’això en fa 40 anys. Ara la vida de qualsevol de nosaltres depèn molt més del que es cou a Brussel·les que del que es decideix al parc de la Ciutadella. Si les eleccions europees queden enfosquides per les autonòmiques, passarem de llarg d’un debat sobre el futur d’Europa. No pintarem res en la configuració d’unes institucions comunitàries on es prendran decisions tan importants com la guerra o la pau, si volem continuar lliures, o subjectes als designis de Vladímir Putin i a les extravagàncies de Donald Trump (segons com vagin les eleccions nord-americanes del novembre).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿Exagero? Suposo que han sentit vostès parlar de rearmament i de guerra. Li han sentit dir a Putin que Rússia està preparada per a la guerra nuclear. Deuen haver vist Trump suggerint-li que ataqui els països de l’OTAN que no contribueixen a finançar-la. ¿Fanfarroneries? Esperem-ho. De moment, fa més de dos anys de la invasió d’un país europeu com Ucraïna, amb el desplaçament de vuit milions de persones, la mort de més de 10.000 civils i la mort de desenes de milers de soldats russos i ucraïnesos. Si vostè creu que Ucraïna fins i tot queda més lluny que Brussel·les, té mil motius més per votar el 9 de juny. El nou Parlament Europeu tindrà una veu decisiva en polítiques ambientals, econòmiques, socials. Haurà de defensar, o no, la capacitat d’Europa de continuar jugant un paper al món. Traduït del llatí geopolític: si volem ser independents en energia, semiconductors, intel·ligència artificial, el control de les plataformes digitals, la recerca. Haurà de pronunciar-se sobre una possible ampliació de la UE. Les respostes d’aquests reptes dependran del nou Parlament Europeu, on la suma de les dretes extremes pot acostar-se als 200 diputats (sobre 720).

La primera guerra de Crimea, a mitjans del segle XIX, va portar una època de bonança per a camperols i industrials catalans que van vendre a bon preu el seu gra i els seus teixits, mentre Espanya se’n mantenia al marge. D’aquell mannà en va quedar una coneguda dita: Déu ens doni pluja i sol, i guerra a Sebastòpol. Eren altres temps. Al món d’avui, el que passi a Ucraïna, als Balcans o a Gaza ens afecta a tots per igual. D’aquí en surt la transcendència d’aquestes eleccions europees. Un últim exemple per intentar convèncer-los: a les autonòmiques, sentiran parlar molt d’immigració, perquè Junts per Catalunya i Puigdemont no volen perdre vots a favor de la candidatura xenòfoba que impulsa l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. Serà un debat tan demagògic com estèril, perquè les decisions sobre fluxos d’immigrants i modalitats d’acollida s’adopten a Brussel·les i no a Barcelona. Voti al maig, però no perdi de vista el 9 de juny.