Anar al contingut

Anàlisi

Entre el que és pràctic i l'estratègia

Marta Roqueta

Moltes mesures són positives però no alteren les desigualtats de gènere que causen l'assetjament i les agressions a dones

Que els autobusos nocturns de Bilbao puguin parar a demanda de les passatgeres és una resposta pràctica a la necessitat de protegir-nos davant l’amenaça d’agressions sexuals i assetjament a què estem exposades quan ens movem per l’espai públic. És part de la determinació de fer les ciutats més segures per a les dones, i se situa en la línia d’accions com ara millorar la il·luminació dels carrers. Tot i així, facilitar un trajecte a peu segur no és l’únic que es pot fer des del transport públic.

Des del 1991, els autobusos de Toronto ofereixen un programa similar a l’estudiat a Euskadi, el Request Stop Program, aplicat des de les nou del vespre fins a les cinc de la matinada. Durant una estada a la ciutat fa uns quants anys vaig poder experimentar les limitacions d’aquesta iniciativa. Anant en autobús a la tarda, un senyor va insistir a acompanyar-me a casa i va voler donar-me el seu número de telèfon perquè, en cas que «trobés a faltar» el meu país, ell pogués donar-me «consol».

Aquella persona, doncs, m’hauria pogut seguir fins a casa meva o hauria pogut aprofitat la meva situació de vulnerabilitat, com a jove i estrangera. El 2016, la Toronto Transit Commission (TTC) va rebre 85 denúncies de tocaments en el transport públic. Un any abans, n’havia rebut 67. Davant les crítiques de no fer prou per evitar-los, la TTC va anunciar la creació d’una aplicació mòbil per denunciar l’assetjament.

Ciutat de Mèxic ja ofereix una aplicació de mòbil per informar de punts insegurs. Al país americà, a més a més, es va detectar que les dones podien ser agredides amb més facilitat quan es paraven a interpretar els senyals, i és per això pel que s’intenta millorar la senyalització. A Quito, es va posar en marxa un sistema de notificació de casos d’assetjament via sms. Una vegada rebuda la notificació, un equip contacta amb la víctima i el conductor rep un avís perquè activi l’alarma.

Més enllà de la mobilitat

S’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes mesures no alteren les desigualtats de gènere que causen l’assetjament i les agressions a dones. Per atacar el problema d’arrel, es necessiten iniciatives que s’escapen de l’àrea de mobilitat, com ara incidir en aquelles actituds de socialització i construcció de la identitat masculina que justifiquen que un home assetgi o agredeixi una dona o que toleri que un altre home ho faci, així com sensibilitzar la societat perquè no accepti aquest tipus d’actituds i doni suport a les persones que les pateixen.

En l’àmbit de l’urbanisme, es requeririen transformacions més profundes, sovint més costoses o que trigarien a materialitzar-se, com una planificació urbana acollidora per a tot tipus d’activitats i persones de tot gènere, edat, condició física, classe o raça.

Així doncs, serveis com els estudiats als autobusos bilbaïns són una bona notícia, però és probable que siguin una de les moltes aportacions necessàries per resoldre un problema que necessita abordatges més integrals i estratègics en matèria municipal, adaptats a les especificitats de cada context.