Ni Hollywood ni una merda

Els periodistes que diuen que Espanya és Hollywood i els que diuen que és una merda estan units per la seva enorme capacitat manipuladora. La revista The Economist elabora cada any el Democracy Index en què classifica 167 països en quatre categories: democràcies plenes, democràcies defectuoses, règims híbrids i règims autoritaris. El país més ben classificat és Noruega, i el pitjor, Corea del Nord. ¿I Espanya? Doncs resulta que està en el grup més alt dels 19 països que són democràcies plenes. ¿I quins països estan en el segon grup, que és el de les democràcies defectuoses? Doncs França, Itàlia, Bèlgica, Portugal, els Estats Units o Estònia. Sí, segons The Economist, tots aquests són democràcies defectuoses. Mantenint-se en la primera divisió, Espanya ha baixat la seva nota 0,22 punts, i la revista ho justifica com el «resultat de l’intent del Govern de parar per la força el referèndum il·legal d’independència de l’1 d’octubre».

Per això, aquests dies ha sorprès molt veure titulars a Catalunya de l’estil «Espanya a punt de ser declarada democràcia defectuosa» sense explicar el context que el país manté la seva posició en la primera divisió i que, com s’ha dit, està al davant de països com França o els Estats Units.

El periodisme s’ha d’enfrontar a la injustícia i els aspectes foscos, però sense proclames. Cert periodisme indepe i cert periodisme ultraespanyol són idèntics: roben les dades. ¿Podem elogiar el que és positiu sense vergonya, encara que només sigui un dia? Espanya ha anat sent, des de fa 26 anys, líder mundial en trasplantaments. I el millor de tot és que es fa amb un sistema integrat nacional en què pobres i rics reben exactament el mateix tractament.

  

  L’Hospital La Fe de València ha sigut el que més trasplantaments ha realitzat a Espanya (7% del total), l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla ha assolit un rècord històric en trasplantament renal (200), l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ha arribat al màxim històric d’activitat en trasplantament pulmonar (89) i l’equip de trasplantament infantil amb més activitat ha sigut el de l’hospital La Paz de Madrid (51).

Tot va consistir a posar-se mans a l’obra. El 1989 es va fundar l’Organització Nacional de Trasplantaments. I el 1992, aprofitant l’impuls col·lectiu d’Expo i Jocs, ja vam ser número u.

Igualtat d’oportunitats

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sense que Espanya sigui Hollywood, aquí tenim el MIR, el sistema de formació dels nostres metges, que va començar el 1978 i es va expandir el 1984. Ens el vam copiar dels EUA, amb la diferència que vam adoptar un examen únic amb què es va donar igualtat d’oportunitats a tots els aspirants. Això sí, no oblidem les llistes d’espera ni els problemes quotidians als hospitals.

Espanya, ni Hollywood ni una merda.