Els verdaders paradisos fiscals

Tax Justice Network ha publicat aquesta setmana el seu Índex del Secret Financer 2018, que mostra la dimensió real dels paradisos fiscals més enllà de la tímida i blanquejada recentment llista negra de la Unió Europea (UE). A diferència del secretisme i les martingales polítiques que envolten la llista europea, Tax Justice elabora el seu rànquing a partir de 20 indicadors d’opacitat financera, transparència empresarial, regulació tributària i cooperació internacional, basats en 185 variables per a cada territori i tenint en compte el seu pes en les activitats financeres offshore a nivell mundial.

El volum més gran de l’activitat de paradís fiscal, segons Tax Justice, es produeix a Suïssa, els Estats Units, les illes Caiman, Hong Kong, Singapur, Luxemburg, Alemanya, Taiwan, els Emirats Àrabs, Guernsey, Líban, Panamà, el Japó, Holanda, Tailàndia, Illes Verges, Bahrain, Jersey, Bahames i Malta. Els països més opacs, sense valorar el seu pes en les finances offshore, són Vanuatu, Antigua i Barbuda, Brunei, Paraguai, Bahames i els Emirats Àrabs.

Suïssa segueix encapçalant el rànquing malgrat els seus pactes de col·laboració fiscal, mentre que els Estats Units han anat escalant posicions fins a convertir-se en la segona plataforma mundial, a causa del creixent pes dels seus serveis financers offshore (22,3% del total mundial). Malgrat que els Estats Units persegueixen amb afany el frau fiscal dels seus ciutadans, comparteixen poc la informació amb altres països i faciliten l’elusió fiscal als no residents i a les societats pantalla i a les filials de conveniència, en especial als estats de Delaware, Nevada i Wyoming.

Alemanya ocupa el setè lloc malgrat la seva lluita oficial contra l’evasió fiscal, perquè concentra el 5% del mercat mundial de serveis financers offshore, ha creat petits paradisos fiscals locals, té elevats volums d’accions al portador i ha diluït l’obligació d’identificar els beneficiaris finals de les societats pantalla fins a fer-la inoperativa. Alemanya alberga 1,4 bilions d’euros en dipòsits de no residents, segons la Financial Action Task Force (FATF). L’investigador Markus Meinzer, autor de Steueroase Deutschland (Paradís fiscal Alemanya), va estimar que els actius exempts d’impostos en mans de no residents pugen a 2,4 bilions d’euros.

Dels principals països de l’índex de Tax Justice, Bahrain és l’únic que figura a la llista negra de la Unió Europea, després que el 23 de gener el Consell de Ministres europeu la deixés a la meitat, amb només 9 països, sobre la base de compromisos secrets, l’opacitat dels quals va criticar el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici.

El secretari d’Estat de Cooperació per a Iberoamèrica, Fernando García Casas, va reconèixer que Espanya havia treballat «intensament» per treure Panamà de la llista negra europea. Espanya és un dels països de la Unió Europea que més tributació perd per evasió fiscal. La seva recaptació va equivaler al 37,7% del PIB l’any 2016 malgrat els seus elevats impostos, segons indica Eurostat, mentre que a Alemanya va equivaler al 45%, a Itàlia, al 46,9%, i a França, al 53%. Si Espanya hagués recaptat en la mateixa proporció que Alemanya, en lloc d’un dèficit de 50.400 milions d’euros, hauria tingut un superàvit de 31.200 milions. 

Les mesures de transparència fiscal acordades per l’OCDE i el grup dels 20 països industrialitzats i emergents (G-20) suposen un avanç, però tenen una eficàcia limitada. L’intercanvi automàtic d’informació funciona només per als comptes bancaris personals, però quan hi ha societats pantalla resulta problemàtic identificar-ne el beneficiari i les legislacions adoptades faciliten que es pugui eludir aquesta identificació. Els trust o fideïcomisos permeten ocultar la identitat dels beneficiaris i, a més a més, l’FMI va constatar que la majoria dels paradisos fiscals venen passaports i títols de residència a partir de 200.000 euros.

El truc de les filials

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Les grans empreses i les multinacionals multipliquen les seves filials als paradisos fiscals i en els règims offshore de la Unió Europea (Luxemburg, Holanda, Espanya, Irlanda, la Gran Bretanya) per reduir la seva tributació a través del desviament de beneficis i artificis comptables. Els 20 principals bancs europeus, per exemple, obtenen i tributen el 26% dels seus beneficis en paradisos fiscals amb pocs treballadors, com va detallar Oxfam. Només les empreses de l’índex Ibex 35 ja sumen 996 filials en paradisos fiscals.

Tota aquesta activitat als paradisos fiscals retalla artificialment la recaptació dels estats de la Unió Europea, privant-los així de fons per a l’educació, la sanitat, la vivenda, la protecció social i la inversió pública i propiciant les retallades pressupostàries anuals.