Anar al contingut

El gènere de la ciència

zentauroepp40888853 investigacion180124191503

Dorothy Hodgkin, l'heroïna desconeguda de la penicil·lina

Adela Muñoz Páez

El treball de les dones científiques és imprescindible, i mallgrat això segueix sent invisible

La penicil·lina és una de les principals aportacions de la ciència a la humanitat, ja que és la responsable directa que l’esperança de vida es multipliqués per dos al segle XX. Per això, si preguntem pel seu descobridor moltes persones contestaran que va ser el metge britànic Alexander Fleming.Algunes potser fins i tot saben que aquell descobriment es va fer per casualitat quan Fleming va observar que els bacteris no creixien al voltant de la floridura que havia contaminat un dels seus cultius bacterians. El que sap poca gent és que Fleming va abandonar l’estudi de la penicil·lina perquè no tenia la perícia química per obtenir-la pura.

Deu anys després del seu descobriment, la penicil·lina va ser rescatada de l’oblit per un grup de la Universitat d’Oxford format pel patòleg australià Howard  W. Florey i un bioquímic jueu alemany, Ernst Chain, que la van tractar amb cura fins que van poder obtenir-la pura i van comprovar-ne l’eficàcia per curar ratolins infectats amb estafilococs. Alimentant la floridura amb lactosa, van aconseguir sintetitzar-la a petita escala, tan petita que amb la primera remesa no n’hi va haver prou per salvar la vida al policia Albert Alexander, que s’havia posat malalt arran d’una ferida infectada, va millorar després de ser tractat amb penicil·lina i finalment va morir quan va consumir totes les existències d’aquesta substància miraculosa. Malgrat que tothom recorda només Fleming, Florey i Chain van obtenir el premi Nobel, amb ell, el 1945.

Cultiu del fong

Encara que Florey i Chain havien millorat els mètodes de cultiu del fong i van aconseguir multiplicar-ne per deu la producció i reduir-ne els costos, les quantitats de penicil·lina produïdes seguien sent una gota d’aigua en el mar de les demandes dels ferits dels camps de batalla. Per això, el 1941 Ernst Chain va decidir demanar ajuda a una jove químicaDorothy Crowfoot-Hodgkin, que usava una tècnica nova que permetia veure on eren els àtoms en les substàncies cristal·lines. Va pensar que si coneguessin l’estructura de la penicil·lina, podrien idear un mètode de preparació que aconseguís satisfer les demandes de l’exèrcit i de la població civil.

    La tècnica que feia servir Doro-thy, la difracció de raigs X, va néixer a Anglaterra a principis del segle XX amb el descobriment dels Bragg, pare i fill, de la llei que porta el seu nom. Des dels seus inicis va utilitzar aquesta tècnica la primera fornada de dones que emergia de les universitats britàniques, perquè tant els Braggs com el seu deixeble més brillant, John Desmond Bernal, eren ferms defensors d’incorporar les dones a la ciència, cosa que era excepcional a la Gran Bretanya de l’època.

Treballar al soterrani del museu

Després d’haver fet la tesi a Londres amb Bernal, Dorothy treballava com a professora de ciències al College Somerville; tot i que la Universitat d’Oxford no li pagava sou, li va permetre instal·lar els seus aparells al soterrani del Museu d’Història Natural. Ja havia desxifrat l’estructura de substàncies vitals, com el colesterol, i es va entusiasmar amb el projecte de la penicil·lina tot i que la seva situació no era fàcil: tenia un sou escàs, una filla acabada de néixer, un fill de dos anys i un marit que treballava lluny d’Oxford.

Aquelles dificultats no la van desanimar, tampoc els brots d’artrosi reumatoide que li estaven deformant les mans i li causaven terribles dolors, però la petita i miraculosa molècula se li va resistir durant anys. Tenia una estructura endimoniada que va fer que el seu estudi requerís un gran equip humà que treballava als dos costats de l’Atlàntic i el concurs dels potents ordinadors que llavors començava a fabricar IBM. Dorothy va publicar l’estructura de la penicil·lina el 1949, cosa que va permetre posar en marxa els primers processos de la síntesi de laboratori de la substància que des d’aleshores ha salvat milions de vides. El 1966 va rebre el Nobel de química per aquest treball així com per desxifrar l’estructura de la vitamina B12, primer pas per entendre el seu paper en l’organisme.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

La pròxima vegada que prenguem un antibiòtic hem de recordar que la ciència és una tasca d’equip i que si a Fleming no l’haguessin seguit Florey, Chain i Crowfoot-Hodgkin, avui molts de nosaltres no seríem vius. 

Casos com el de Dorothy mostren que el treball de les dones científiques és imprescindible, i malgrat això segueix sent invisible, de manera que són necessaris dies com l’11 de febrer, declarat per l’ONU Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

0 Comentaris
cargando