Afganistán, barbàrie contra ignorància

Després de més de 16 anys bombardejant l’Afganistan, els Estats Units segueixen sense reconèixer el seu fracàs i entestats a doblegar per les armes els talibans. Aquest flagrant delicte d’ignorància és contestat des de les files insurgents amb una barbàrie cada dia més esgarrifosa. Ni als uns ni als altres els importen les més de 100.000 víctimes civils. Tots dos volen guanyar una partida que està gairebé en taules des que Bush va desfermar la seva «guerra contra el terror» per fer pagar a l’Afganistan els plats trencats per Al-Qaida. Si Donald Trump pensava que podria espantar els talibans incrementant els 8.500 soldats nord-americans deixats per Obama fins als actuals 14.000, li ha sortit el tret per la culata.

Al complicat tauler afganès, el Pakistan és un actor fonamental que defensa a ultrança un acord de pau que doni veu i vot als talibans per dissenyar el futur del país. El procés de pau que auspiciava es va trencar quan, el maig del 2016, els EUA van matar amb un dron el mul·là Ajtar Mansur, successor del mul·là Omar, fundador del moviment talibà. La decisió de Trump, adoptada a principis de gener, de suspendre l’ajuda militar de 2.000 milions de dòlars que concedia al Pakistan –després de criticar per Twitter la seva falta de col·laboració per frenar els atacs contra les tropes desplegades pel Pentàgon al país veí–, tampoc sembla gaire intel·ligent.

Els talibans consideren el president Ashraf Ghani i el seu Govern uns titelles de Washington, de manera que exigeixen negociar directament amb els EUA, que s’hi oposa radicalment. La corrupció endèmica, els interessos de l’amalgama de tribus que conformen el poder, l’aclaparadora desocupació i la infiltració de talibans a les files de l’Exèrcit i la policia debiliten enormement l’autoritat de Ghani i descarten qualsevol victòria sobre els insurgents. El Govern a Kabul ja temia que la duresa de la política de Trump provoqués un encrueliment de la guerra.

Notícies relacionades

Més d'un centenar de morts i 235 ferits en un atemptat talibà a Kabul

Almenys 15 morts en un atemptat contra l'Exèrcit afganès a Kabul

En els 16 anys d’ocupació del país, les tropes nord-americanes no han fet més que defensar-se en un entorn hostil. La pressa de Bush per castigar l’Iraq només va servir per multiplicar els seus enemics, i ara a l’Afganistan lluiten també elements de l’Estat Islàmic, que pretenen estendre el seu califat per l’Àsia central. Si el 2010, amb 100.000 soldats desplegats sobre el terreny, els EUA no vav poder pacificar l’Afganistan, no sembla fàcil que pugui fer-ho amb 14.000 ni amb els 1.000 addicionals que estan previstos. «Els talibans són encara forts perquè res ha canviat fonamentalment», ha dit en una entrevista Doug Ollivanty, director del Consell de Seguretat Nacional amb Obama.

Els talibans ja controlen un terç del territori, però recorren a sagnants atemptats a les ciutats per demostrar el seu poder, com va afirmar el seu portaveu, Zabihul·lah Mujahih, en el comunicat per reivindicar el brutal atemptat de dissabte: «És un clar missatge per a Trump». Però no sembla que el líder de la Casa Blanca l’hagi entès. Hores després, el general Joseph Votel, cap del Comando Central dels EUA, va declarar que la victòria militar a l’Afganistan és «absolutament» possible.