¿Arrencarà el motor francoalemany?

Des de la Comunitat del Carbó i de l'Acer, la integració europea només avança quan França i Alemanya estan d'acord en com i per a què fer-la. Sovint, França era la part més feble, o reticent, del motor francoalemany. Però amb les propostes europeistes de Macron i la incertesa política a Berlín, ara és França la força impulsora. En plena crisi grega o dels immigrants, tots miraven cap a Berlín. Però ara, mentre els socialdemòcrates alemanys acceptaven el principi d'acord per reeditar la gran coalició, és Macron el que rep Merkel a París per parlar del futur de la UE.

Macron ha vingut a omplir el buit polític europeu. Les seves propostes per reformar la mobilitat dels treballadors i reforçar l'estructura de l'euro, perquè la inèrcia d'uns no impedeixi avançar els altres, han canviat l'agenda europea. Però necessita compartir-la amb Alemanya.

I per això és tan significatiu que les primeres pàgines del preacord de coalició CDU-SPD estiguin dedicades, per exigència de Schulz, a Europa, recollint la necessitat d'impulsar la convergència entre les seves economies i de dotar la zona euro d'instruments d'estabilització per fer front a una nova crisi. Es planteja augmentar el pressupost comunitari com a instrument d'estabilització econòmica i de convergència social, i d'avançar cap a la creació d'un Fons Monetari Europeu a partir de l'actual Mecanisme d'Estabilitat, que quedaria integrat en els tractats i sotmès així al control democràtic del Parlament Europeu.

Negociar els detalls

Però ara comença una negociació de detall sobre un programa de govern (per a la coalició del 2013 tenia gairebé 200 pàgines), que al final hauran d'aprovar en vot directe els militants socialistes. I no és segur que sigui així, tenint en compte com va anar d'ajustada la votació del congrés de diumenge passat, en què només el 56% dels delegats van aprovar la participació de l'SPD en el govern Merkel IV.  

Schulz ha insistit en la importància d'aquest acord per rellançar Europa i ha assenyalat els avenços socials que permet. Però molts militants dubten de la conveniència de compartir amb Merkel la responsabilitat de govern. La diferència entre socialdemòcrates i democratacristians es dilueix i fa que els dos grans partits retrocedeixin en benefici dels moviments populistes, alhora que els militants de tots dos demanen actituds més radicals.

Per al jove líder dels Jusos, les joventuts del partit, rebutjar el govern de coalició no era l'objectiu de l'SPD, sinó l'inici de la seva recuperació. Però la intervenció de la presidenta del grup parlamentari va convèncer els delegats que unes noves eleccions els debilitarien encara més, després que el setembre passat ja haguessin obtingut els pitjors resultats de la seva història, cap al 20%.

Parella de ball

L'acord de diumenge ha evitat, de moment, unes noves eleccions que haurien augmentat l'incertesa europea. Ha salvat el lideratge de Schulz i un segon fracàs de Merkel en el seu intent de formar una coalició de govern. Per a Europa és millor un acord amb l'SPD que el que hauria sigut el tripartit amb liberals i verds, perquè els primers estan en una actitud molt dura amb el fet que hi hagi més integració europea i exigeixen la sortida de Grècia de l'euro. Amb ells no seria possible que Macron fos la parella de ball de Merkel i el motor francoalemany hauria seguit gripat.

Però l'indubtable valor d'aquesta estabilitat a curt es pot pagar amb més debilitat del sistema de partits a Alemanya, permetent als partits populistes la crítica conjunta dels dos grans partits agafats l'un a l'altre per evitar naufragar.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A part de l'ambició europea, el preacord presenta, com solen ser en aquesta classe d'acords, avantatges marginals perquè cada part pugui satisfer les seves bases, però en els grans temes que decideixen el futur com la seguretat i defensa, la competitivitat, el clima i l'energia, no hi ha gaires novetats.

Simbòlicament, el que ha passat coincideix amb el 55è aniversari del Tractat de l'Elisi, firmat el 22 de gener de 1963 per De Gaulle i Adenauer, que significava la reconciliació entre França i Alemanya. I per celebrar-ho, Merkel i Macron anuncien un nou tractat entre els dos països per reforçar la seva cooperació, integrar les seves economies i els llaços entre les seves societats. És possible que contribueixi a fer que el projecte europeu surti de l'hivern de la seva crisi i conegui una nova primavera.