La constant inestabilitat d'Itàlia

Itàlia obre un nou cicle polític i elegirà un nou Parlament el pròxim 4 de març. Aquesta és l’única certesa d’un procés que ha de portar a una nova legislatura que, ara com ara, es presenta com una gran incògnita. El punt d’interrogació no es refereix només a qui  guanyarà les eleccions. S’haurà de veure si la nova llei electoral, redactada teòricament per facilitar l’estabilitat política, respon realment a aquesta intenció o bé tot al contrari. No sembla que cap  partit pugui arribar al 40% de vots necessari per enfilar amb certa calma una nova legislatura. L’electorat es presenta dividit en tres blocs, amb el centreesquerra en descens, la dreta en ascens en les seves tres variants –Força Itàlia, de l’ex primer ministre Silvio Berlusconi, la xenòfoba Lliga Nord i el també xenòfob Germans d’Itàlia–, i el populisme del Moviment 5S, estancat.

Davant un escenari enormement difícil, l’actual Govern de Paolo Gentiloni podria allargar la seva vida cosa que explica que la dissolució del Parlament s’hagi produït dies abans que finalitzi l’actual legislatura. Seria del tot convenient que la campanya electoral se centrés en els grans problemes que a hores d’ara té Itàlia. Tot i que l’actual Govern ha aconseguit redreçar l’economia, la italiana segueix sent una de les que té un creixement més reduït de la zona euro. I també hi ha les qüestions migratòries que tant afecten Itàlia. No obstant, tot apunta que la campanya electoral serà una desfilada fàtua i totalment innecessària de personalismes, vells i nous.