Dues mirades
La fotografia
En les eleccions més decisives i estrambòtiques, un candidat és a Brussel·les i un altre a la presó d'Estremera
zentauroepp31231443 barcelona 26 09 2015 elecciones autonomicas de izquierda a 171220142552
Fa dos anys i tres mesos, EL PERIÓDICO va publicar a tota pàgina, a la portada, la tradicional fotografia dels candidats al Parlament. Era un dia com avui, una jornada electoral, i la foto s’havia fet el dia abans, amb els representants dels principals partits polítics del país més o menys distesos. És el que tenen aquestes tradicions. La processó va per dins, però a l’hora d’actualitzar el protocol tots fan cara de bons amics. Si més no hi ha rialles nervioses, salutacions fredes, però civilitzades, i menyspreus antològics, però dissimulats.
En aquella ocasió, el 2015, el diari va tenir l’encert de no recórrer al tòpic del xoc de trens. Sense abandonar la metàfora ferroviària, va col·locar els candidats d’esquenes al lector i davant d’una bifurcació de vies. «Cruïlla», deia el titular, i era un reflex exacte del que havia de passar aquell 27 de setembre.
Dos anys i tres mesos després, es trencarà la tradició. No hi haurà foto col·lectiva. Uns quants hi podrien ser, relaxats i a punt d’anar al cinema amb la parella o amb els nens. Uns altres (dos, concretament), no es podran desplaçar, encara que ho vulguin, allà on mani el fotògraf. En les eleccions més decisives i més estrambòtiques de la història recent, un candidat és a Brussel·les i un altre a la presó d’Estremera. Per repetir l’escena habitual caldria recórrer al fotomuntatge. Aquesta és la conclusió, el resum més gràfic del que es decideix avui.
