Tonteries

Potser el més interessant d’aquests set últims dies ha sigut saber que l’alcaldessa Colau va tenir una nòvia, italiana. Me n’alegro per totes dues. No crec que aquest nu d’Ada –com el de Pilar Rahola quan ens va confiar que l’esport favorit d’ella i el seu Roberto és destrossar somiers, de tant follar– animi el neosocialista d’aigua beneita Espadaler a un possible pacte (o comunió) amb els comuns, com si no en tingués prou amb el cilici d’haver de despatxar diàriament  amb el seu cap «baixet, grassonet, calvet i gai» (sic), a qui aquesta setmana  li han diagnosticat «esfínters dilatats», expressió més pròpia de Chiquito de la Calzada que de l’exprestigiós nanotecnòleg (no és un insult; és un ofici) Hernández Borrell, que remata la seva universitària homofòbia qualificant de «repugnant» el socialista.

I ja que estem en Iceta, bravo, Miquel, per corregir «insult» per «indult». Som molts els no independentistes no feliços amb el 155 i la selectiva presó nadalenca (Gürtel, ETS, Urdangarin, Pujol, Millet, Blanquerna...). Si alguna sorpresa ens pot deparar el PSOE (¿?), avui clon del PP i amb un líder que no serveix ni per amagar-se, vindria per escoltar atentament les intuïcions d’Iceta no com les d’un ballador perifèric sinó com les d’algú aparentment entossudit a fer que les paral·leles es puguin retrobar. ¿Mitges tintes? Tant de bo.

Molt acadèmic (de la llengua) el cas d’Arturo Pérez Reverte al frivolitzar sobre el possible bullying sofert per Gabriel Rufián, gerundi anglès que he patit massa de prop com per cremar tots els seus Alatristes. No sé si el pinxo de les 30 monedes va passar por i va ser agredit a l’escola, però sí que molts dels seus van passar por i van ser agredits en els seus presumptes col·legis (electorals) fa només quatre dies.

De la novel·la a la poesia: el còmic Toni Albà, molt més intel·ligent quan imita Joan Carles I que quan expressa les seves pròpies idees, ha compost una lletra satiricofestiva tractant una tal Inés de «mala puta», com Josep Maria de Sagarra, que va rimar el cognom del membre de la Lliga i ministre de Marina Pere Rahola, parent de la senyora Pilar,  amb «titola»;  i «marina» amb «sardina». No hi ha color.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Just abans-d’ahir el badaloní emprenyat García Albiol (6-7 diputats) s’esgargamellava qualificant de «nazi i propi de la Gestapo» el suposat espionatge per part dels Mossos envers la seva persona i la de Millo que van difondre alguns mitjans. Queda als llimbs del silenci si van ser veritat o no les indagacions sobre polítics independentistes portades a terme pel seu correligionari i molt religiós exministre de l’Interior Fernández Díaz, que cada dia s’assembla més al cap de la nuclear dels Simpson.

Trist, molt trist el christmas de l’apostòlic Junqueras a Rajoy: «Li desitjo un bon Nadal en companyia dels seus».