Anar al contingut

EN CLAU EUROPEA

Fractures d'insolidaritat a la UE

Fractures d'insolidaritat a la UE

Eliseo Oliveras

La unitat dels Vint-i-set frente al 'brexit' es trenca en la reforma de l'eurozona i en asil i immigració

Els mateixos líders que critiquen els seus socis de l'Est pels refugiats s'oposen a l'"Europa solidària" de Macron

Darrere de la façana d’unitat de la Unió Europea (UE) davant del brexit, el Consell Europeu a Brussel·les ha tornat a posar de relleu la feble solidaritat intraeuropea i les seves profundes fractures internes est-oest i nord-sud, fins i tot amb un xoc públic entre la Comissió Europea i el president permanent de la UE, Donald Tusk, sobre les quotes nacionals de repartiment de refugiats.

La unitat es manté on és absolutament indispensable, com en la negociació amb la Gran Bretanya sobre la seva sortida de la UE, o sobre el paper, com la cooperació en Defensa mentre no exigeixi concessions o no suposi l’enviament de tropes de combat, com ha comprovat França en les seves operacions a Mali, malgrat que han evitat la instauració d’un estat gihadista a les portes d’Europa. Però la unitat i el consens desapareixen quan s’aborden qüestions tan crucials com la política d’immigració i asil i la reforma per reequilibrar políticament i socioeconòmicament l’eurozona

En política migratòria, la UE ha aconseguit cert èxit al subcontractar la gestió dels fluxos migratoris a Turquia i Líbia, però a costa de trepitjar els seus propis principis humanitaris. Les subhastes d’esclaus i el tracte inhumà als immigrants a Líbia sembla ser el preu que els dirigents europeus estan disposats a pagar per reduir el nombre d’immigrants que arriben a Itàlia, encara que públicament es mostrin escandalitzats. La UE també s’ha acomodat a l’autoritarisme, la repressió massiva i el gir antioccidental de Turquia, perquè ha jugulat el flux migratori cap a Grècia. L’estratègia es completa ara amb la reorientació dels fons europeus destinats a l’Àfrica cap al control de les fronteres per impedir que els immigrants arribin als països costaners del Mediterrani.

A nivell intern, la relocalització de refugiats ha fracassat i la reforma del sistema d’asil, que penalitza els països fronterers, segueix bloquejada. Dels 160.000  refugiats que els líders de la Unió Europea van pactar distribuir el 2015 entre els països, només se n’han recol·locat 31.500, segons la Comissió Europea. A Espanya han sigut 1.301, menys dels 1.507 de Portugal. Les quotes nacionals de refugiats són rebutjades per Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia, que prefereixen aportar fons per controlar les fronteres a l’Àfrica. La uniformitat de la població als països de l’Est amb absència històrica de forans i la defensa de la seva jove sobirania alimenten el seu rebuig a les quotes

Centres d'acollida desbordats

Mentrestant a Grècia, els centres d’acollida a les illes fa mesos que estan desbordats i al país s’hi acumulen més de 60.000 refugiats i immigrants. Malgrat el tencament de la ruta turca, aquest any han arribat a Grècia més de 28.000 immigrants i la caiguda d’arribades a Itàlia (118.000) ha implicat un desplaçament de la pressió cap a Espanya, on la xifra d’arribades s’ha triplicat (20.000), segons l’Organització Internacional per a les Migracions.

La falta de solidaritat interna a la UE també s’ha posat de manifest en el debat sobre la reforma de l’eurozona amb una divisió nord-sud. El consens es limita a avançar cap a completar la unió bancària i transformar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat en un Fons Monetari Europeu. Però fins i tot en aquests àmbits, les mesures que poden implicar solidaritat entre els països (sistema europeu de garantia de dipòsits i fons de resolució de crisis bancàries) es plantegen de forma molt gradual i amb reticències de Berlín i els seus aliats. La creació d’un pressupost per a la zona euro, que facilitaria el creixement i la convergència socioeconòmica dels països, tal com proposa el president francès, Emmanuel Macron, xoca amb l’oposició d’Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia.

Les reformes que promou la cancellera alemanya, Angela Merkel, recolzant-se en la Comissió Europea, passen per reforçar el control de la despesa pública, la reducció del dèficit i la imposició de reformes econòmiques i laborals. Els mateixos líders que han criticat els seus socis de l’Est en la cimera de Brussel·les per la seva falta de solidaritat amb els refugiats s’oposen a «l’Europa solidària» a nivell socioeconòmic que defensa Macron, recolzat per Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia.

Alemanya, que és el principal beneficiari econòmic i financer de l’euro, no comprèn que una eurozona cada vegada més desigual no aconseguirà estabilitzar-se sense un canvi substancial de política i únicament li preocupa evitar que qualsevol mesura pugui costar alguna cosa als alemanys, lamentava aquests dies el filòsof i sociòleg alemany, Jürgen Habermas.

0 Comentaris
cargando