Carta als indecisos...

Estimats indecisos. 

Fa dies que penso en vosaltres, en el difícil moment que esteu passant, en la pressió que sentiu a mesura que es va acostant el dia del qual tothom parla, el 21-D que teniu marcat al vostre calendari amb un interrogant. Per a vosaltres, indecisos, dijous que ve no és res més que una gran pregunta a la qual no sabeu trobar resposta. No dubto que ho hàgiu intentat, encara que de moment sense massa èxit. És probable que hàgiu tingut algun moment de lucidesa, de clarividència, unes hores  en les quals la nuvolada que s’ha instal·lat permanentment sobre el vostre cap ha desaparegut per mostrar-vos més bé que mai l’opció més assenyada, l’única possible, la millor. ¡Què bé se sent un mateix quan té clar el que vol fer, el que farà! Però què poc us ha durat, què ràpid torna a confondre’s tot, amb quina velocitat s’ensorren idees, intencions, i projectes que fins i tot començàveu a celebrar com a vostres, què aviat el blanc es torna negre en aquesta campanya electoral.

    

I aquí esteu vosaltres, el 27% segons les últimes enquestes, orfes de decisió, sense la determinació necessària per agafar una o una altra papereta, aplaudir un o un altre candidat, justament en aquestes eleccions, en què es parla sense parar de la importància de tenir clar el vot, de famosos blocs, d’estar en un costat o a l’altre, que les urnes parlin de forma clara i contundent. Vosaltres, que esquiveu el tema a la feina, amb amics, amb la família. No és que no us interessi, és que no sabeu què fer i tothom al vostre voltant us exigeix que ho sapigueu ja, que és urgent. Com si no en tinguessiu prou amb el vostre desfici, el vostre desencant, els vostres dubtes més que raonables. 

    

Estimats indecisos, en aquesta campanya sou els grans oblidats en realitat. Els candidats que concorren al 21-D parlen i parlen però ho fan en primer lloc per a ells, i en segon, per als seus seguidors, els seus votants: els convençuts. Els que no tenen cap dubte, els que no necessitaven una campanya electoral per decidir-se. Parlen per al seu públic, que com no podia ser de cap altra manera, els aplaudeix. Potser, conscients que aquest 27% que representeu pesa molt, al llarg d’aquests dies han tingut algun conat d’obertura de discurs, una transversalitat forçosa i forçada, algun gest de complicitat, però els ha durat només per matisar a temps, corregir a temps o fins i tot desmentir a temps. Els experiments amb gasosa, els han de dir els seus.

Notícies relacionades

La participació en les eleccions catalanes s'estanca al llindar del 80%

Per no repetir les eleccions

    

Per això, l’absència de determinació no és ni de bon tros culpa vostra. Hauria de ser un toc d’atenció per a tots els candidats en aquesta recta final de la campanya electoral. Que vosaltres no ho tingueu clar, apel·la directament a la seva falta de claredat. Missatges confusos per a temps confusos, just el contrari del que necessitem. Així és difícil decidir-se sense realitzar un acte de fe i vosaltres ja fa temps que heu deixat de creure i prou. Queden cinc dies i el 27% de l’electorat no sap a qui votar. Senyors polítics no desaprofitin l’oportunitat d’explicar les seves intencions. D’explicar-les bé.