El senyor del bitllet de 10 dòlars

Alexander Hamilton va ser un dels anomenats «pares de la pàtria» dels Estats Units, a més del senyor que posa el seu rostre i els seus cabells ondulats als bitllets de deu dòlars, un heroi de la guerra de la independència americana, primer secretari del Tresor, precursor del capitalisme i del proteccionisme estatal. Malgrat aquest currículum, molt pocs parlaven d’ell fins que Lin-Manuel Miranda, el nou Rei Mides de Broadway, va llegir una biografia sobre ell i va decidir transformar-la en un musical. El va estrenar el febrer del 2015 i des de llavors no ha deixat d’acumular èxits. Onze premis Tony. El teatre sempre ple. A Broadway no hi ha entrades fins al juny del 2018, i cap per sota dels 450 dòlars. A la revenda poden arribar a costar-ne més de 2.000.

La cosa és un senyor atreviment: un personatge del segle XVIII, una època de clara supremacia blanca i masculina, un context històric fundacional...; tot ha estat traslladat al hip-hop, amb ritmes i lletres trepidants, molt slang, actors i actrius de totes les races, llicències de tota mena. Però, per damunt de tot, és un espectacle amb majúscules, un dels millors dels darrers anys. L’obra d’un geni, no hi ha cap dubte: això que fa Miranda no se li hauria acudit a ningú. A ningú, si més no, capaç de demostrar que es pot fer.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Hamilton també és un producte genuïnament americà. Pensat per a un públic que es pren seriosament els precursors, que els estudia a l’escola, que està predisposat al patriotisme, que és capaç de reconèixer una èpica comuna (és a dir, herois i enemics compartits). ¿S’imaginen que aquí algú volgués fer alguna cosa semblant? ¿Amb quin heroi? Potser caldria retrocedir fins a l’Imperi romà. L’èpica vol un relat comú. L’éxit de Hamilton és degut a la seva excel·lència, sí, però també a l’habilitat amb què els Estats Units han construït la seva història només un segon abans d’explicar-la a mig món.

El 21 de desembre, el fenomen s’estrenarà a Londres, amb entrades esgotades fins molts mesos més tard. Si l’autèntic Hamilton es despertés per veure-ho, es pensaria que fem broma.