El polèmic augment del dèficit fiscal de Catalunya

Sense fer soroll, gairebé d’incògnit, el Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat, que ara controla el Govern central, va publicar dilluns passat les balances fiscals de Catalunya dels anys 2013 i 2014.  Les ha elaborado un grup de treball creat arran d’una llei del 2012 que obliga a publicar l’actualització d’aquest càlcul. Les dades es van penjar a la web de la conselleria i ningú en va donar més explicacions oficials de les que s’exposen en el document.

Sens dubte l’explicació d’aquestes circumstàncies s’han de buscar en el fet que van aparèixer les balances just el dia abans de l’inici de la campanya electoral del 21 de desembre. I també, molt possiblement, al fet que els resultats de l’informe constaten que el desequilibri negatiu entre el que aporta Catalunya a l’Estat i el que en rep va en augment, o com a mínim es manté, segons el mètode de càlcul que s’utilitzi per concretar-ho.

Amb el sistema basat en el principi de flux monetari, que l’últim Govern considerava més ajustat a la realitat, el dèficit fiscal de Catalunya ha tornat al que solia en els últims anys analitzats. Així, mentre que el 2012 s’havia reduït en gairebé 2.000 milions respecte a l’any anterior, a partir d’aquell exercici va reprendre la via de pujada, fins a arribar als 16.570 milions d’euros el 2014, equivalents al 8,4% del PIB de Catalunya.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Utilitzant l’anomenat mètode de càrrega-benefici, que en aquest cas qui el considera més just és el Govern central, les xifres es rebaixen fins a 11.590 milions de dèficit fiscal el 2014. Però la tendència a l’augment és la mateixa que la que es constata amb l’altra fórmula. En definitiva, que mentre la Generalitat deia que es preparava per a una possible secessió, les actuacions del Govern central augmentaven el desequilibri entre els ingressos que rep l’Estat de Catalunya i el que es gasta en aquest territori. Una part notable d’aquesta xifra és lògic que no torni, ja que formaria part de la quota de solidaritat amb les zones més deprimides de l’Estat. Però el debat, deixant al marge l’opció pura i dura de la independència, és si aquesta xifra és l’adequada o no. I per a això el que és més assenyat és aclarir si el sistema de finançament vigent acaba deixant en una posició pitjor en qualitat i quantitat de serveis la població de Catalunya que la d’altres autonomies que aporten molt menys.

El Govern de Rajoy ha paralitzat les propostes per a un canvi del sistema de finançament fins que es conegui el nou Govern emanat de les urnes. Esperem que, sigui quin en sigui el resultat, la tendència del dèficit es reverteixi.