Fantasmes
La sensació de solidesa escasseja a Catalunya. Són massa sentiments i èxits els que trontollen
undefined31780213 madrid 10 11 2015 pablo iglesias podemos en el foro abc 171120171952
La política catalana és complexa. Això ho sabem tots els que habitem en aquests poc més de 32.000 quilòmetres quadrats, però encara més els que tan sols es passegen ocasionalment per aquests verals. No respirar a totes hores els efluvis de tants sobresalts segur que és més relaxant, però afavoreix les ficades de pota. Especialment si es té debilitat pel verb provocador.
Pablo Iglesias ja fa mesos que entra i surt del conflicte català sense trobar el to, encara que ara parli gairebé en xiuxiuejos. Tan aviat renega de la causa independentista com li llança gestos de complicitat o escup bales de cinisme que, a l’escenari, es converteixen en bombes atòmiques
Entretots
Adversaris i aliats
Notícies relacionadesL’última ha sigut l’acusació al Govern cessat: «Potser sense voler-ho, o potser sense buscar-ho, heu contribuït a despertar el fantasma del feixisme». I sí, és cert, no hi ha res millor que un nacionalisme per despertar-ne un altre, les banderes exposades amb ànim de conquista criden les contràries i el llenguatge del to els uns i els altres desperta l’odi, però el feixisme és un fenomen massa complex i que beu de massa fonts per llançar-lo a la cara d’adversaris polítics.
Adversaris que, a més, Iglesias tracta a vegades com a tals i a vegades com a aliats. La sensació de solidesa escasseja a Catalunya. Són massa sentiments i èxits els que trontollen. Al capdavall, som molts els que ens conformem amb molt poc. N’hi ha prou amb un agafador de coherència. I de sentit comú.
