Arrenca la campanya més atípica

La campanya electoral més atípica que ha viscut Catalunya des de la restauració de la democràcia ha arrencat amb la incertesa respecte del resultat final, com ahir mateix recordava l’enquesta del CIS, que prediu un duel entre ERC i Ciutadans per emportar-se’n la victòria. És la campanya més atípica pel que ha passat i pel que està en joc, amb l’economia catalana durament castigada pels efectes de la via unilateral cap a la independència i amb candidats empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn) o bé en un suposat exili a Brussel·les (Carles Puigdemont i els exconsellers que l’acompanyen). 

Com a recordatori que aquesta és una campanya excepcional en tots els sentits, ahir el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir excarcerar sis exconsellers que estaven en presó preventiva, però va mantenir a la presó Junqueras, Sànchez i Forn a més a més de Jordi Cuixart, a qui atribueix risc de reiteració delictiva. I a Brussel·les, Puigdemont i els altres exconsellers van comparèixer davant el jutge que ha de decidir si els extradeix a Espanya, en un procés que s’allargarà algun temps més. És innegable que aquesta variant judicial de la greu crisi política catalana tindrà un impacte sobre la campanya i molt probablement sobre el resultat. Qüestions legals al marge, ofereix arguments al bloc independentista per seguir dibuixant la seva imatge deformada d’un Estat espanyol autoritari, sense separació de poders que coarta llibertats i drets fonamentals. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució és, segons aquest relat, l’expressió màxima d’aquest autoritarisme.

Però aquestes són unes eleccions autonòmiques, i hi concorren els partits catalans, no un article de la Constitució. Entre els candidats hi ha aquells que des de les institucions van embarcar tots els catalans en una aventura suïcida que ha acabat amb la Generalitat intervinguda i amb una profunda crisi política, social i econòmica. Una aventura basada en falsedats i que deixa una acció de govern paupèrrima en sanitat, educació o polítiques socials. En presó preventiva, fugats  o protagonitzant mítings, ha arribat el moment que la ciutadania demani i rebi explicacions dels candidats i actuï en conseqüència. En urnes de veritat i amb vots que compten.