Puigdemont no va estar a s'Agaró
Molts empresaris creuen que el 155 ha sigut positiu per evitar quedar fora d'Europa
En les jornades econòmiques de s’Agaró, que organitza l’empresària i socialista Anna Balletbó, els dirigents de la Generalitat i de Madrid solen ser ben acollits. Hi ha molt empresari mig interessat a escoltar el poder a primera fila. Aquest any hi va haver més públic, potser perquè hi ha més inquietud, i la incògnita era com passaria el corrent entre la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que anava a s’Agaró per primera vegada, i l’empresariat català. També respecte a Luis de Guindos, tot i que el ministre és un habitual de les jornades.
Sáenz de Santamaría va apostar per anar, en ple 155, a la província més independentista. I va passar la prova. Tot i que Miquel Valls, el president de la Cambra de Barcelona, li va aplanar el camí amb una exhaustiva anàlisi subratllant que la recuperació econòmica perillava perquè la seguretat jurídica s’havia eclipsat per la declaració d’independència. Les dades d’octubre eren dolentes i encara que el 155 havia tranquil·litzat una mica els ànims, la confiança s’havia trencat. I la prova és que més de 2.500 empreses havien arribat a la conclusió que els convenia canviar de domicili social. Si la tendència no s’aturava…
Els empresaris, almenys els de s’Agaró, no estan contra el 155. No va ser només Josep Lluís Bonet el que va repetir que Freixenet s’havia quedat pel 155. El sentiment general era que les empreses no es podien arriscar a quedar-se ni per un moment fora de la Unió Europea (UE) i que el que va passar després del 6 i 7 de setembre –l’aprovació de les lleis de ruptura– indicava que la UE, almenys per un període indeterminat, no consideraria Catalunya territori europeu si proclamava unilateralment la seva independència.
Carlos Buesa, president d’Oryzon, farmacèutica amb un producte per al tractament de l’Alzheimer, va dir que van ser els primers a marxar perquè la seva empresa no podia prescindir de la supervisió europea. S’hauria generat un fort risc reputacional que ja inquietava els accionistes (gairebé el 50% del capital està en borsa) i els bancs que havien concedit crèdits per a l’expansió.
Altres empresaris –que venen a Espanya o en mercats exteriors– deien que no havien canviat el domicili, però que seria catastròfic quedar-se fora de la UE. Hi havia temor del boicot –sofert en part–, però la gran por era que els seus clients creguessin que es podien quedar fora de la Unió. Conclusió: les empreses necessiten estar a la UE. I punt.
Puigdemont no podia estar físicament a s’Agaró. Però el gran problema és que l’últim president elegit està desconnectat de les inquietuds de les empreses. En unes declaracions després de la clausura de s’Agaró, sostenia que la UE està dominada per interessos econòmics i advocava per un referèndum perquè els catalans decideixin si volen seguir a la UE. Populisme implacable. Encara que a les 24 hores va haver de rectificar –a l’antiga CDC queda seny–, la impressió és que el seu Govern va ficar la pota perquè vivia a la seva torre de marfil i no va encertar a interpretar el que implica que ningú a Brussel·les et vulgui rebre.
Carles Puigdemont Independència de Catalunya Article 155 de la Constitució Declaració unilateral d'independència (DUI)
