Nou cop d'Hisenda a la cultura

Pocs sectors com la cultura han viscut i viuen estant a la corda fluixa de forma contínua. Les retallades de la crisi i el decaïment del consum van deixar molt tocada una activitat que no té a Espanya el reconeixement ni les dotacions pressupostàries de països del nostre entorn. Mirar a França, sense anar més lluny, es revela com un mirall descoratjador. L’exemple de l’IVA, per exemple, ho ratifica. Si el Govern va rebaixar finalment al juny la taxa del 21% al 10%, al país veí està en el 5,5%. Per tradició, la cultura és allà qüestió d’Estat.

    

A Espanya, per contra, algunes decisions com la recent d’Hisenda de reclamar l’IVA de les subvencions rebudes entre el 2013 i el 2017 es mouen en un altre món. La qüestió afecta institucions  catalanes de referència com el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el MNAC, el CCCB i el festival Temporada Alta, el director del qual, Salvador Sunyer, va donar la veu d’alarma aquest cap de setmana. Segons estimacions de l’Institut de Cultura de Barcelona, la xifra de devolució se situa entre 25 i 30 milions als centres en què participa la ciutat. La quantitat per a Bitó, la productora de Salt que organitza el Temporada Alta, és d’1,4 milions pels exercicis del 2012 al 2015. Al Lliure se li demanen 1,3 milions pel 2016. Xifres que, com a mínim, asfixien el seu futur.

És evident que no estem davant un cas de frau fiscal que sempre s’ha de perseguir. Més aviat es tracta de diferents interpretacions sobre en què repercuteixen les subvencions. Els centres culturals expliquen que van a estructura i activitat, no a rebaixar el preu de les entrades. Aquesta aportació pública permet, per tant, que l’usuari pugui accedir a una oferta de qualitat. També es veu de forma diferent la llei de contractació pública, que des del 9 de novembre eximeix del pagament de l’IVA entitats culturals i empreses de transport. Els afectats entenen que aclareix el que ja estava, d’alguna manera, reglat. Hisenda no ho veu igual i justifica la seva demanda perquè la nova normativa no té caràcter retroactiu.

    

L’impacte de l’acció de l’Agència Tributària de Barcelona, respecte d’altres llocs de l’Estat, també aixeca suspicàcies que no escapen de la conjuntura política. S’ha d’esperar, en definitiva, que s’obri una negociació a la recerca d’una fórmula que no perjudiqui un sector tan fràgil com la cultura.