20 d’oct 2020

Anar al contingut
La violació com a arma de guerra contra els rohingyes

PHYO HEIN KYAW (AFP)

La violació com a arma de guerra contra els rohingyes

Georgina Higueras

Els militars birmans han recorregut a la violació sistemàtica i en grup de dones i nenes rohingyes perquè fugin a Bangla Desh i abandonin definitivament la terra on es van instal·lar els seus ancestres. Els uniformats s’han servit de l’arma de guerra més abjecta per terroritzar una ètnia musulmana convertida en apàtrida per la llei de nacionalitats del 1982.

La nova persecució va esclatar el 25 d’agost, després que l’Exèrcit de Salvació Arakan Rohingya, aixecat en armes el 2016, realitzés un atac coordinat contra comissaries birmanes en què van morir 12 agents. Des d’aleshores, les forces de seguretat van iniciar una campanya de «deportacions forçades, homicidis, violacions sexuals i actes de persecució contra els rohingyes», segons denuncia Human Rights Watch.

La comunitat internacional assisteix paralitzada a aquest crim de lesa humanitat contra els més pàries del món: Occident per vergonya i Orient per interès. Després d’impulsar Aung San Suu Kyi com a símbol de la resistència i la democràcia de Birmània, consagrada amb el premi Nobel de la pau, Occident no comprèn com la seva heroïna permet un genocidi i no defensa aquestes dones innocents, i tota una ètnia, aixafades per les mateixes botes que la van mantenir a ella sota arrest domiciliari durant dues dècades. Al contrari, enviats de Suu Kyi que, amb permís dels militars, dirigeix de facto el Govern birmà des que el seu partit va guanyar les eleccions del 2015, han amenaçat Europa i els EUA amb girar-los l’esquena i llançar-se en braços del drac xinès si continuen les crítiques al comportament de l’Exèrcit.
 

Marcada pel veïnatge amb la Xina i l’Índia i amb una llarga costa sobre el golf de Bengala, Birmània té enorme valor estratègic, a més de rics recursos naturals sense explotar, fet que permet als seus dirigents coquetejar amb els poderosos actors que es disputen el control del corredor de l’Índic al Pacífic, pel qual circula un terç del comerç mundial de mercaderies i dos terços del transport energètic. Això facilita la «neteja ètnica» dels rohingyes, establerts al nord de l’estat de Rajine, l’antic regne d’Arakan, habitat per budistes que se senten constrets al sud.

El desvergonyiment i la impunitat amb què operen els militars les va fer evidents el ministre per a la seguretat fronterera de Rajine, coronel Phone Tint, que a les acusacions de violència sexual va respondre: «¿On són les proves? Miri aquestes dones que presenten les queixes, ¿creu que algú voldrà violar-les?». L’informe publicat al novembre sobre la investigació de l’Exèrcit exculpa tots els militars de matar civils, utilitzar violència sexual o cremar vivendes de la minoria musulmana, a la qual es refereix com a «bengalins».

Pogrom aplaudit

Els budistes de Rajine, molestos per les promeses incomplertes de successius governs i per l’increment de musulmans immigrants de Bangla Desh, han protagonitzat diversos pogroms contra els rohingyes, que aplaudeixen la majoria dels birmans. A més, durant anys organitzacions nord-americanes com Freedom House i National Edowment for Democracy van recolzar l’apoderament budista per sumar els 400.000 monjos als esforços democratitzadors de la detinguda líder opositora, com va evidenciar l’anomenada revolució safrà, pel color dels hàbits dels monjos, que el 2007 van ocupar els carrers en protesta per la pujada d’un 500% del preu de la gasolina.

Els rohingyes són els grans perdedors de la democràcia birmana. La transició, iniciada el 2011, va generar en alguns sectors militars una inseguretat que van tapar demostrant la necessitat imperiosa de defensar l’Estat i el budisme, per a la qual cosa van instigar els enfrontaments sectaris del 2012, que van deixar gairebé un centenar de morts en cada costat i 140.000 rohingyes reclosos, com a «apàtrides musulmans bengalins», en camps de refugiats en condicions gairebé infrahumanes. L’Exèrcit desplegat des d’aleshores a Rajine no ha deixat de cometre abusos.

Fins al 2012, la població de rohingyes a Birmània era d’1.200.000 persones, però segons ACNUR a mitjans de novembre ja n’havien fugit a Bangla Desh més de 610.000. Pramila Patten, enviada de l’ONU per investigar la violència sexual, va reconèixer l’ampli ús d’aquesta pràctiva «com a mètode per impulsar el desplaçament forçós a escala massiva i calculada eina de terror dirigida a l’extermini i la neteja ètnica dels rohingyes com a grup». Va assegurar que traslladarà al Tribunal Internacional de La Haia els testimonis reunits, però desgraciadament, mentre les Nacions Unides segueixin sent el corral de rivals amb dret a veto i els interessos de la Xina i els EUA es creuin a Birmània, poca justícia poden esperar els rohingyes de la comunitat internacional.