28 set 2020

Anar al contingut

Els efectes comercials de la crisi política

Les deu plagues d'Egipte

Les deu plagues d'Egipte

Josep-Francesc Valls

Resulta irònic que qui boicoteja un producte català pugui perdre la feina a l'altra punta d'Espanya

Caiguda del consum. Reducció del nombre de turistes. Retirada de diners dels bancs. Fuga d’empreses. Enfonsament de les comandes. Impacte negatiu en l’ocupació el mes passat. Sembla que estiguin caient sobre Catalunya les deu plagues d’Egipte. Ara s’hi uneix el boicot als productes catalans, molt actiu a les xarxes socials, i el castís «no vagis de vacances a Catalunya». ¿A qui perjudica realment aquest instrument de pressió?

Per analitzar-lo, hem descompost dues cadenes de valor. La primera correspon al sector de l’automòbil, que suposa el 19% de les exportacions espanyoles i ha experimentat un creixement del 34% en els últims cinc anys. Qualsevol vehicle que es fabrica a Espanya requereix matèries primeres, peces, components, equips i mòduls de l’estructura, la propulsió, la tracció i el guiatge, les rodes, els interiors, la gestió i l’alimentació elèctrica. Una vegada fabricat el vehicle, els concessionaris, els tallers i els serveis postvenda l’acosten als clients.

La segona cadena de valor estudiada afecta la llet, la producció  de la qual és deficitària. Componen aquesta cadena un grup gens menyspreable de proveïdors:
–De producció a les explotacions; pinsos i alimentació; inseminació, serveis sanitaris; cultius; instal·lacions; eines i arreus.
–De logística de recollida.
–De transformació industrial, pasteurització, esterilització, refrigeració, envasat.
–De logística de distribució, plataforma, emmagatzematge, importació-exportació, transport a la botiga o al canal Horeca.

 A més a més de tot això, s’han d’afegir els centres d’innovació, les assessories, les comercialitzadores, els governs que creen les normatives, els lobbies nacionals i internacionals disseminats pel territori espanyol i europeu.

En la cadena de valor de l’automòbil hem detectat en la fase productiva 40 localitzacions –poblacions i regions espanyoles i europees diferents–, i en la de la llet, 25 punts geogràfics que han de travessar els diferents components i serveis fins que arriben al producte final. En la fase comercialitzadora s’uneixen els milers de punts de venda presencials i virtuals de cada un dels dos productes.  

D’aquesta manera, en un món tan global com el del club econòmic de la Unió Europea i encara més enllà, no deixa de ser irònic que qui boicoteja iradament un producte català acabi perdent a l’altra punta d’Espanya el seu lloc de treball sense ni saber-ne el motiu; i viceversa.

L’altre dia a Extremadura vaig comprovar com va això del boicot als productes catalans a Espanya. Parlàvem, com no podia ser d’una altra manera davant d’un català aquests dies a Espanya, de la situació i de tot plegat. Algú va comentar que era justificable el boicot als productes catalans com la reacció més adequada davant de l’intent dels independentistes de separar-se d’Espanya. Un altre el va tallar taxativament: «boicotegeu-los tots, menys el porc extremeny». Un altre va afegir: «Tots, menys el tomàquet»… Resulta ingenu pensar que la marca Espanya es mantindrà o millorarà venent menys productes catalans o retirant-los dels lineals. Les interrelacions en les cadenes de valor indiquen que qualsevol regió espanyola té tant a perdre en aquest moment com Catalunya.

En una  societat democràtica i en una economia de lliure mercat, com la zona on vivim, les idees i els productes reben adhesions o rebutjos per la consistència dels seus valors i components. Vostè pensa d’una manera o prefereix un vi. Consumeix, s’adhereix a alguna cosa i no per això pensa a associar-se per enfonsar les idees ni els productes que no li agraden. Debatrà, s’hi adherirà, però no desitjarà el mal o la mort del proïsme, i encara menys quan forma part del mateix entorn econòmic. La Unió Europea s’ha convertit en un cas d’èxit de cooperació entre països i regions per permetre un marc on les idees i els productes circulen lliurement,  i que guanyi el millor.

A més, al boicotejar productes determinats pot passar com amb les deu plagues a les quals ens referíem. Moisès Aaron, Èxode dixit, van demanar al faraó que deixés que el jueus se n’anessin d’Egipte. Sang. Granotes. Mosquits. Pesta. Úlceres. Calamarsa i foc. Llagostes. Tenebres i foscor. I mort dels primogènits. La situació va arribar a ser tan desoladora tant per als egipcis com per als jueus. Ja saben tot el que va acabar passant. Sun Tzu dixit«Qui desitja lluitar primer n’ha de saber el cost».