La 'gig economy' ho inclou tot

La nova economia ha generat el concepte de ‘gig economy’ (’Gigged, the end of the job and the future of work’, Sarah Kessler, St. Martin’s Press, 2018).  En l’era digital, les feines cada vegada resulten més líquides, segons el concepte encunyat per Bauman.L’economia‘gig’, del «bolo», pren el nom de les contractacions eventuals dels artistes i dels músics, que perceben només per les hores treballades, per les actuacions realitzades. Es paga la tasca específica. L’hora de feina. L’aportació puntual, desentenent-se de la resta. Desapareix la vella concepció de la feina, nascuda en la revolució industrial, associada a una jornada, amb drets laborals, socials, de carrera i personals. Tot això ha sigut fruit de la millora de la productivitat i n’ha resultat un Estat del benestar pel qual es fregarien els ulls els sindicalistes de les primeres Internacionals.

En l’era digital floreixen els emprenedors i directius que s’enriqueixen justament amb les seves innovacions i s’han convertit en les noves icones contemporànies. Juntament amb ells, i com a conseqüència dels innovadors models de negoci, es genera un nou model de feina. El resultat és que nombrosos empleats en les aplicacions digitals treballen un nombre d’hores similar a una o dues jornades percebent menys del que es considera un salari digne. Tendeix a desaparèixer la relació laboralper convertir el treballador en un proveïdor extern a l’empresa. Al camí, s’han evaporat la seguretat en el lloc de treball amb visió a més llarg termini, la carrera professional, les prestacions socials que finançaven conjuntament l’empresa i el treballador i que ara ha de cotitzar ell en solitari. I, de passada, desapareixen determinades proteccions socials que tenen a veure amb l’eventualitat d’emmalaltir, les vacances, la conciliació... 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Doncs bé, el model digital de llocs de treball líquids estàcontaminant la resta de les feines tradicionals. De manera que ens podem trobar davant de situacions cada vegada més habituals, com ara que determinats professionals es vegin impulsats a complementar el seu salari a base depropines implícites i exigides. És clar que no està bé queun repartidor de butà exigeixi a un pobre usuari una remuneracióper un servei addicional com és pujar-li la bombona a un pis sense ascensor.

En aquest trànsit de l’economia tradicional a la digital, el lloc de treball tendeix a fórmules cada vegada més autònomes i independents. Tenint en compte que anem cap a aquest escenari,la legislació laboral arriba, però avança molt lentament, com hem vist en els casos delsriders de Glovoo deDeliveroo.Ha de mantenir vinculacions del treballador amb l’empresa que introdueixin la garantia de salaris justos per feina feta, a més de determinats beneficis socials. Això evitaria que, en moments de productivitat elevada –i anem en augment–, continuïn reduint-se els salaris mentre les rendes del capital augmenten. La productivitat és fruit de la tenacitat dels empresaris i directius, i de l’esforç dels treballadors. No devaluem el talent.