El conflicte català

Candidats a la presó i eleccions

No es poden afrontar amb normalitat unes votacions quan alguns líders estan empresonats

4
Es llegeix en minuts
Candidats a la presó i eleccions

El riu que ens porta transita a vegades per vies inesperades. A mi, una d’elles em va portar a dedicar-me intensament a missions d’observació electoral, sobretot, en llocs delicats. En 36 ocasions vaig treballar com a expert internacional en zones com l’Amèrica Llatina, Centreamèrica, Palestina, tot l’ex-Iugoslàvia i d’una manera molt reiterada en els 15 estats que van integrar l’URSS. La meva dedicació als drets humans es va traduir en una gran col·laboració amb l’OEA (Organització dels Estats Americans), la UE i l’OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa). Disculpi el lector aquesta introducció en primera persona. El seu únic objectiu és assenyalar que la meva reflexió té la seva base en el que he viscut més que en la sapiència.

En les missions internacionals hi ha observadors de llarga durada i altres que hi assisteixen els últims dies, d’una manera molt intensa en la jornada de votació, visitant col·legis i prenent notes en qüestionaris que permeten apreciar si s’actua segons els estàndards democràtics. Amb la tasca de diversos equips, la informació puntual comunicada permet als experts del centre base prendre la temperatura a tot el que hi passa.

L'ambient i context del país

Tot es considera per fer l’informe final de valoració que serà públic. Però hi ha altres elements no referits al dia dels comicis sinó que han configurat l’ambient i context del país per poder afirmar si les eleccions han sigut democràtiques o no. S’aprecien diversos factors: el pluralisme informatiu, l’accés dels candidats als mitjans, les restriccions per ser elegibles o electors, si el poder s’aprofita de la seva situació...

 N’hi ha un altre d’important: que els candidats o opositors hagin tingut o no l’oportunitat de fer campanya amb igualtat d’oportunitats. Això m’ho he trobat en diverses missions d’observació. Delata que hi ha un partit que s’ha beneficiat d’un finançament irregular. En el cas d’Espanya està demostrat per la Guàrdia Civil i la fiscalia que el Partit Popular ha tingut un gran avantatge al disposar de molts fons obtinguts mitjançant delictes.

He sigut testimoni de l'empresonament o enjudiciament de candidats i sempre en països totalitaris o amb gèrmens d'això

Però em vull centrar en altres experiències viscudes per mi (a part de Veneçuela) on uns fets gravíssims determinen que els comicis, i per tant el país, siguin qualificats d’antidemocràtics. Em refereixo a l’empresonament o enjudiciament de candidats. D’això n’he sigut testimoni diverses vegades i sempre en països totalitaris o amb gèrmens d’això. M’he trobat personalment aquestes situacions a Rússia, a Bielorússia, a la Ucraïna del prorús Ianukòviv, en algun país caucàsic o en diversos de l’Àsia Central, tots d’origen soviètic.

En tots aquests casos, l’avaluació de la Missió Electoral Internacional és negativa. No es poden afrontar unes eleccions quan els líders són a la presó. Que aquí, per instàncies del fiscal nomenat pel Govern, els legítims governants principals hagin sigut empresonats és antidemocràtic.

Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

Severitat i recargolament del Dret

La severitat i recargolament del Dret que han fet el reprovat fiscal general i la jutge Carmen Lamela mostren una actuació molt esbiaixada i antijurídica. Poc després, un jutge belga no va ordenar que el president Puigdemont i quatre consellers entressin a la presó. En 15 dies es dictarà la resolució definitiva de la justícia belga. Previsiblement denegarà una entrega a una Espanya sense garanties.

Notícies relacionades

Mentre el vicepresident i set consellers segueixen empresonats, un altre òrgan, el Tribunal Suprem, va disposar la llibertat amb poca fiança per a Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament. Pels mateixos fets. Així, davant la manera sumaríssima d’actuar de la jutge de l’Audiència Nacional, el Suprem no ha aplicat aquest criteri, sinó que suavitza els efectes. 

Després del 155 ni el Govern ni el Parlament no van fer gest de rebel·lar-se ni de desacatament

Lque Forcadell no va anar a la presó no pot basar-se a acatar o no un precepte constitucional, contestar a la fiscalia, minimitzar l’embolic que ella va fer o renunciar a participar en política fora del marc constitucional. Després del 155, ni el Govern ni el Parlament van fer el gest de rebel·lar-se ni de cap desacatament. Per això, Forcadell hauria de ser jutjada pels fets imputats (els mateixos que els consellers), i no per acataments florals per salvar-se. És només un subterfugi per pal·liar la brutalitat jurídica feta amb Oriol Junqueras i els consellers presos. I per realitzar una humiliació en tota regla amb el Codi Penal com a espasa. Però tranquils, Forcadell no va arribar a besar la bandera espanyola. Una cosa més suau era suficient en aquest judici polític en el qual el jutge va expressar dubtes que hi hagués hagut rebel·lió o malversació. ¡Cop de maça a Maza!