06 jul 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Cal trobar amb urgència la medicina contra la negra malaltia del feixisme, que reneix entre nosaltres


Sempre és bo i saludable tornar a Gramsci. Els seus Quaderni del carcere, on es concentra el gruix del seu pensament, van ser escrits, com es pot intuir, des de la presó on el va recloure el règim feixista per conspiració i antipatriotisme. Poc després de sortir-ne, malaltís com era, agreujat el seu estat per l’empresonament, Gramsci va morir. És enterrat al Cimitero Acattolico de Roma, al fons d’un caminet, a la dreta, en una urna de pedra sobre un parterre on sempre hi ha flors. En l’urna, les cendres del pensador italià que van ser l’excusa per a un dels grans poemes narratius de Pasolini
    

Gramsci és aquí, amb la seva idea sobre l’hegemonia cultural com a mètode d’emancipació i també hi és, en una reflexió sobre la crisi de la classe que passa de ser «dirigent» a ser «dominant», és a dir, aquella estructura estatal que només es manté perquè «exhibeix la pura força coercitiva». La crisi, defensa Gramsci, és un «interregne» on es produeixen «els fenòmens morbosos més diversos». És a dir, els actes malaltissos, que són la conseqüència de la lluita entre allò que és vell (i s’està morint) i allò que és nou (i no pot néixer). 
    

El renaixement entre nosaltres del feixisme (la recuperació o el final d’una dubtosa letargia), amb l’aquiescència, l’aplaudiment o la ceguesa del poder, és un fenomen obscur i tenebrós que haurem de combatre amb determinació. Cal trobar amb urgència la medicina contra la negra malaltia.