Al contraatac

¿I la solució?

Això té a veure amb els centenars de milers de persones que recolzen les tesis del Govern destituït i que, amb el que ha passat aquestes últimes hores, cada vegada poden ser més. El problema és avui més gran que ahir

2
Es llegeix en minuts
undefined40714288 fotodeldia  epa06293392 spanish prime minister mariano rajoy171103184300

undefined40714288 fotodeldia epa06293392 spanish prime minister mariano rajoy171103184300 / Juanjo Martin

Cada vegada em costen més els actes de fe. No em demanin que cregui en la independència del Fiscal General de l’Estat, Jose Manuel Maza, reprovat el mes de maig passat al Congrés dels Diputats per «incompliment greu i reiterat de les seves funcions». Tots els partits, menys el PP (207 vots davant els 134 populars), van demanar la seva destitució. Però aquí segueix Maza en el seu càrrec.

    

I aquests dies li hem sentit dir a la Cadena SER que «prou paciència ha tingut ja l’Estat de dret» amb els independentistes. ¿Se li va sentir dir alguna cosa semblant abans amb altres casos i altres persones? Però aquí segueix. La mateixa setmana en què la fiscalia està en l’ull de l’huracà amb l’empresonament de més de mig Govern català. La mateixa setmana en què la fiscalia posava per escrit les querelles contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de consellers destituïts, en un document titulat: Más dura será la caída.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

Davant la sorpresa de molts i la indignació d’alguns, la fiscalia es va veure obligada a donar explicacions. I gairebé va ser pitjor: «En cap cas» es va voler «frivolitzar» amb la qüestió. Doncs sort. Ja saben la dita… Ser-ho i semblar-ho. Això no va de la jutge Carmen Lamela, a la qual alguns han passat d’admirar a odiar en pocs dies, i que per descomptat sap més de Dret que jo. Això va de com membres del PP i del Govern han estat vaticinant que tot això passaria. Ho deien en privat i ho insinuaven en públic. I ara es va més lluny. Pablo Casado, vicesecretari de comunicació, i Xavier García Albiol, líder del partit a Catalunya, diuen que en altres països europeus s’il·legalitza els partits independentistes. És mentida. Però, ¿volen dir alguna cosa més?

Aplicar la llei

Sumin a això Alfonso Alonso, líder dels populars al País Basc, dirigint-se al lehendakari de la següent manera: «No ha d’anar lluny Urkullu [està a Canadà] per veure les conseqüències negatives de l’independentisme, però espero que hagi après alguna cosa». ¿Missatge per a navegants? El Govern català es va saltar la llei. Se’ls va advertir després de la nefasta sessió del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre. I ho van veure venir amb la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Són responsables del que van prometre sabent que era absolutament impossible.

Notícies relacionades

    

Però no ens enganyem. Això no va d’aplicar la llei, que només faltaria. Va de preguntar-se quina és la solució política que té pensada el Partit Popular per a la complexa realitat catalana. I que no té a veure només amb Puigdemont o amb els que estan a la presó. Té a veure amb els centenars de milers de persones que recolzen les seves tesis i que, amb el que ha passat en aquestes últimes hores, cada vegada poden ser més. El problema és avui més gran que ahir. ¿Quina és la solució?