La reforma de la UE sense els ciutadans

Els líders de la Unió Europea (UE) han fixat un programa per preparar una refundació d’Europa davant la sortida de la Gran Bretanya, prevista per a finals de març del 2019. L’Agenda dels Líders del president de la UE, Donald Tusk, fixa 12 cimeres des d’aquest 17 de novembre fins al juny del 2019 i inclou des de l’Europa social fins a la defensa, passant per la reforma de l’eurozona i de la política d’immigració.

L’esquema, avalat a la cimera europea del 19 i 20 d’octubre passats, no té el característic dirigisme tecnocràtic europeu i deixa els ciutadans al marge dels debats, malgrat que el profund malestar ciutadà s’ha convertit en un greu problema a la UE i els seus membres. El descontentament ciutadà s’evidencia en la pèrdua massiva de vots en els comicis dels partits tradicionals i l’auge de forces polítiques alternatives (populistes, d’esquerra i d’extrema dreta). La mobilització de més de dos milions de catalans per la independència i la demanda de més autonomia de les regions italianes de la Llombardia i el Vèneto són altres exemples del descontentament. Darrere de la demanda de més autogovern hi ha la percepció ciutadana de la pèrdua de la seva sobirania política, destaca l’economista Michael Boskin.

«La crisi de Catalunya subratlla les limitacions del model d’integració de la UE basat en els estats», ja que la legitimitat i el correcte funcionament de la UE depenen de l’estabilitat i l’absència de conflictes interns en els seus estats, assenyala Daniel Gros, del Center for European Policy Studies. Les decisions europees no poden seguir reservant-se als líders al Consell Europeu i s’han d’articular mecanismes perquè puguin participar-hi efectivament les regions i les ciutats, avisa l’historiador Harold James.

 La proposta del president francès, Emmanuel Macron, de «tornar Europa als ciutadans», d’implicar-los en la reforma de la UE a través de debats en «convencions democràtiques» a cada país, va ser ràpidament desestimada per la Comissió Europea. La iniciativa tampoc va trobar ressò entre els altres líders dels Vint-i-set. Però aquesta marginació ciutadana és l’arrel de la descomposició política que pateixen les democràcies occidentals i la UE. La participació dels ciutadans s’ha reduït al vot en les eleccions sense que després puguin exercir un control sobre les decisions i polítiques dels seus representants.

Democràcia directa

El Pew Research Center va publicar a l’octubre un estudi sobre la percepció de la democràcia. L’informe revela un marcat descontentament sobre com funciona la democràcia al sud i l’est de la UE, amb el 79% dels ciutadans descontents a Grècia, el 74% a Espanya, el 67% a Itàlia i el 65% a França. L’opinió és millor al nord d’Europa, amb el 79% dels suecs satisfets, el 77% dels holandesos i el 73% dels alemanys. La falta de confiança en els governs nacionals també està en mínims a Grècia (13%), Espanya (17%), França (20%) i Itàlia (28%).

L’estudi de Pew Research indica que el nivell d’insatisfacció sobre el funcionament de la democràcia i del govern nacional és molt més marcat entre els europeus que consideren que la situació econòmica és dolenta. Els nivells més alts de desconfiança es concentren en el votant de partits alternatius.

La recurrent queixa ciutadana que la seva opinió no és escoltada ni tinguda en compte pels polítics queda reflectida en el fet que el 70% dels europeus defensen un sistema de democràcia directa per votar en referèndum les qüestions importants. El suport és més alt a Espanya (75%), Alemanya (74%), França (74%) i Itàlia (71%). Així mateix, la majoria dels europeus (54%) s’oposen al govern dels experts.

El llibre Où va la démocratie? (¿On va la democràcia?), que acaba de publicar la Fundation pour l’Innovation Politiquet (Fondapol), arriba a conclusions similars: el 55% dels europeus estimen que «la democràcia funciona malament», amb índexs positius als països del nord de la UE i molt baixos al sud i l’est. L’estudi també indica que la crisi econòmica i el tret de la desigualtat han enfonsat la credibilitat de la classe política.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La UE confia massa en l’actual modesta recuperació econòmica per capejar la seva crisi política i no pot seguir eludint afrontar el greu desafiament del descontentament ciutadà, adverteix Michael Boskin. Perquè funcioni la refundació, la UE s’ha d’alliberar de les estretes prioritats de l’eix francoalemany, assenyala Harold James.

El perill és que la reforma de la Unió Europea quedi reduïda per als ciutadans a «controls encara més estrictes sobre els pressupostos nacionals, fet que resultaria econòmicament perjudicial i políticament tòxic», subratlla l’economista Philippe Legrain.