02 d’abr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Això no és un #MeToo

ALBERT BERTRAN

Això no és un #MeToo

Najat El Hachmi

Allà, acorralada als banys d'una fàbrica, revenien com un reflux amarg els consells de les mares d'abans

El company de feina que t’arramba als lavabos d’una fàbrica, encès, amb l’alè pudent que et deixa anar a la cara i amenaces de cridar però ell ho sap i tu ho saps, el soroll de les màquines és tan eixordador que no et sentiria ningú encara que t’esgargamellessis amb totes les forces. Hi tenies bona sintonia, amb el company, més o menys, la bona sintonia que fa menys feixugues les hores, l’amabilitat amb la qual et forces a parlar fins i tot amb aquells que ja veus que no són gaire de fiar.  

Tot plegat per foragitar els fantasmes d’un passat en què els homes no deixaven de ser simples depredadors, els homes de qui la mare et deia que no et refiessis mai, i el pare, que només tenen una cosa al cap. Per demostrar-te i demostrar al món que hi ha altres maneres possibles d’establir lligams entre ambdós sexes, que no pot ser que tots siguin iguals, que hi ha d’haver esperances de canvi, t’espolsaves del damunt les advertències familiars i et deies que ser agradable, ser simpàtica, tenir-hi una amistat confortable, fins i tot coquetejar-hi innocentment no podia ser, segur que no seria una carta blanca per la qual ells poguessin permetre’s envair el teu espai sense demanar permís, es creguessin amb el dret de penetrar sense més  ni més la teva intimitat. Allà arraconada als lavabos de la fàbrica revenien com reflux amarg els consells de les mares d’abans.

¿Què ha passat?, et preguntes. Com és que això encara dura i davant l’agressió et quedes com un animal que es fa el mort o et sorprèn tant que ni et bellugues, que no t’ho pots arribar a creure.

Carn per ser tastada

El cas és que la mà que et palpa com si tu no hi tinguessis res a dir, com si fossis carn a l’abast per ser tastada, l’alè calent que se’t posa a la cara o al clatell o a cau d’orella per comentar-te parts de la teva anatomia, per comunicar-te el seu desig, en tots els detalls, per imposar-te’l com un fenomen natural imparable, ja ho saps, nena, són homes, no hi poden fer res. Que no et vestissis així, et deien, que no provoquessis però ¿què de provocador tenia un cos dins d’una granota blava?
  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

  I la sacsejada, la gran sacsejada que causava l’agressió no només té l’efecte d’enterbolir-te el desig de per vida si no hi poses remei amb una bona teràpia, no només de convertir-te en enemiga d’un cos que té tota la culpa de ser agradable sinó que et torna a un estat primigeni de vulnerabilitat i dependència, arrel d’aquest masclisme present.

La lliçó que aprens és ben clara: podràs emancipar-te, deixar d’estar lligada al destí d’un home perquè la força del teu treball et permet valdre’t per tu mateixa, viure com vols i amb qui vols en igualtat però quan la mà penetra la teva intimitat torna a posar-te, com mai, al lloc que et pertoca com a dona.