10 d’abr 2020

Anar al contingut

Dret a la intimitat i premsa rosa

Noticiable

Noticiable

Imma Sust

Aquesta pressió per obrir-se en canal emocionalment davant de desconeguts la té molt angoixada. ¿Això és just?

Avui, sense que serveixi de precedent, parlaré de la premsa rosa. Tots hem vist alguna vegada un programa de xafarderia o hem llegit una revista del cor a la perruqueria. Per superficial que ens sembli, hi ha un imperi muntat darrere del món del cor i mou molts diners. Veiem per la tele aquests famosos encantats d’haver-se conegut perseguits pels paparazzis i no ens fan cap pena, al contrari. Si viuen d’això, doncs que els bombin. 

Això pensava jo fins que li ha tocat la grossa a la meva amiga Ares Teixidó. Per als que no la coneguin els diré que l’Ares és una lleidatana de 30 anys que vaig conèixer fa més de 10 treballant al Canal Català. Amb els anys, ha presentat programes a La Sexta, Antena 3, Telecinco o 8TV. Ha presentat esdeveniments i gales benèfiques. És d’aquelles persones a les quals no els importa arremangar-se i que no li cauen els anells a l’hora de treballar. Això sí, no la deixis sense menjar perquè li es cabreja com una mona. 

¿Per què us explico tot això? Només perquè conegueu millor la persona que ara, segons sembla, s’acaba de convertir en personatge. Tot va començar quan treballava de tertuliana al debat de 'Gran Hermano' i algú li va oferir l’oportunitat d’entrar com a concursant a la casa de Gran Hermano VIP. S’ho va pensar molt, va acceptar i al sortir va decidir seguir sent persona i no convertir-se en personatge. No va anar a Sálvame Deluxe ni a cap programa de xafarderia. Va dir que no a molts diners. No la van respectar per aquesta decisió i va haver de suportar crítiques cruels i injustes. Moltes injúries i notícies que mai van ser contrastades. Va aguantar estoicament el xàfec, el temps va passar i actualment la tenim treballant a Telemadrid TV-3
(potser seria la persona ideal per lidiar entre Rajoy i Puigdemont) i també fent teatre. Sí, la noia a sobre és bona actriu. 

Assetjament

El que deia, mai ha venut la seva vida personal ni pensa fer-ho. Però pel que es veu, això no serveix per a alguns dels anomenats periodistes del cor. El tema és que fa unes setmanes la meva estimada Ares va ser acusada d’un delicte terrible. ¡Enrotllar-se amb un famós! No entrarem a debatre si és cert o no el rumor, perquè francament no crec que a ningú li importi.  Però es veu que això és una cosa «noticiable». Així ho va dir una periodista del cor per justificar l’assetjament a què estan sotmetent l’Ares al programa on ella col·labora. Si ets noticiable, això justifica que t’ataquin, que assetgin la teva família i que t’empaitin matí, tarda i nit. És molt fort. 

La graven entrant i sortint de l’AVE. Entrant i sortint de casa. Entrant i sortint del teatre.  La persegueixen mentre grava el seu programa pels carrers de Madrid, treuen falsos nòvios a la tele que la critiquen, graven trucades telefòniques als seus pares sense el seu consentiment i bloquegen l’obra de teatre on treballa comprant entrades i gravant la funció sense permís.

La meva amiga està vivint un autèntic malson. Els aprofitats s’estan forrant a costa seva i ella no veu ni un duro perquè no li dona la gana entrar en aquest joc. I digui el que digui, serà criticada igualment. Hi ha moments en què té la sensació que està obligada a contestar tot allò que els periodistes volen sentir. I ella no té per què anar explicant a la gent la seva vida. Aquesta pressió per obrir-se en canal emocionalment davant de desconeguts la té molt angoixada.

I jo em pregunto: ¿això és just? ¿Qui decideix el que és noticiable i el que no? ¿ I on està el dret a la intimitat per famós, conegut o interessant que un sigui? ¿No hi ha límits? Hauria d’existir un lloc on un pogués registrar-se com a personatge o persona. La meva amiga és una persona, bona persona que no es mereix el que li estan fent ni a ella ni a la seva família. Crec sincerament que tots aquests anomenats periodistes del cor que especulen i trafiquen amb les emocions dels altres ho fan perquè ells no en tenen cap. Estan mancats d’una enorme empatia i dedueixo també que amb una vida sexual lamentable. Perquè aquesta obsessió pel sexe dels altres és digna d’anàlisi. 

Però per sort, la gent no és tonta. Hi ha un munt de persones que la recolzen a les xarxes socials i Ares agraeix cada tuit i cada comentari d’Instagram com l’aire que respira. 

O sigui, que ja ho saps, amiga lectora. Si algun dia coneixes un famós en una festa o fent un cafè en un bar, ni te’l miris. Fuig, no el toquis ni se t’ocorri enviar-li un tuit, perquè automàticament t’acusaran de ser una caçafamosos. Si ets un noi, llavors no et passarà res. Sí, l’anomenada premsa rosa no només no té sentiments, sinó que també és fastigosament masclista. ¿I el més trist de tot? Que la majoria de les persones que ataquen la meva amiga són dones. L’únic periodista que ha tractat el tema amb rigor i sense faltar ha sigut Alfons Arús. La meva amiga Ares i una servidora li donem les gràcies per això.