Aclarint incògnites

L'excepció policial decretada pel ministre de l'Interior, la violència administrada al peu de la lletra pels agents de policia i els guàrdies civils, les cues provocades per les interferències informàtiques, aconsellarien a alguns tornar a casa sense votar, altres milers de paperetes van desaparèixer amb les urnes segrestades i molts van anar a votar justament per protestar per tota la resta. EI resultat, el de sempre: dos milions de vots a favor de la independència.

Numèricament, estem on estàvem però amb la seguretat que el govern de Rajoy està disposat a tot menys a entendre el que passa a Catalunya. Jurídicament, on ho va deixar la majoria parlamentària en les tumultuoses sessions del mes de setembre, en la desobediència. Políticament, enrocats cadascú a la seva i desqualificant-se com a interlocutors per al futur. Socialment i anímicament, organitzats en dos blocs irreconciliables i més a prop de la ruptura amb la resta d'Espanya.

La situació no és inspiradora. I no obstant cal que anem aclarint incògnites, com a mínim per saber com serà el pròxim escenari i per no perdre'ns col·lectivament en un laberint de suposicions i bones intencions. Ja sabem que contra l'Estat de dret no es pot organitzar un referèndum unilateral. Diumenge va quedar clar (ja ho estava amb anterioritat) i tret que un es deixi portar per la passió, ningú pot negar que la jornada, governada per voluntaris, va tenir més dèficits garantistes que no pas seguretats. També va quedar demostrat que la policia més agressiva del món no podria frenar la determinació de votar d'uns ciutadans mobilitzats i indignats. I s'haurà d'acceptar que la violència de l'Estat provoca merescudes condemnes per tot arreu contra el govern Rajoy però sense associar-les automàticament al suport de la república catalana.

Els dirigents del procés, argumentant que hi va haver referèndum i que si no n'hi va haver un de millor va ser per culpa de l'Estat, semblen disposats a aclarir la segona de les grans incògnites que arrosseguem des de fa anys: la possibilitat de proclamar unilateralment la independència contra un Estat de dret per més desprestigiat que estigui. Ha arribat l'hora de comprovar-ho.  

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Rajoy és com sant Tomàs, no acceptarà que pugui fer-se fins que no ho vegi per televisió. Puigdemont ha nascut per a això. Centenars de milers de catalans en la seva dignitat democràtica confien cegament en aquesta hipòtesi i no volen veure res més. Tants com els que pensen el contrari. Després hi ha els polítics que han descobert en aquesta suposició/amenaça la seva taula de salvació personal i electoral.

Hi ha un perill evident: perdre l'autogovern per una bona temporada i obrir una crisi descomunal a l'Estat de dret. Però si volem que la política recuperi el seu protagonisme, si aspirem a entrar en la fase del diàleg, no hi ha més remei que liquidar interrogants. Cap risc em sembla pitjor per sobreviure que seguir en el pantà de la xerrameca i la negació de la realitat.