Un referèndum qüestionat

L'efecte dòmino kurd

Occident i l'ONU temen que una eventual independència incendiï completament el Pròxim Orient

Es llegeix en minuts

La participació del referèndum ha sigut del 80%. / ATLAS VÍDEO

Malgrat l’oposició frontal dels països de l’entorn, el Kurdistan iraquià ha celebrat el seu referèndum d’autodeterminació, en què el sí ha aconseguit un suport majoritari. Per tractar de calmar els seus aliats, el president Massud Barzani s’ha afanyat a assenyalar que el vot no és vinculant, que no hi haurà declaració unilateral d’independència i que, a partir d’ara, s’obre un procés de negociació amb Bagdad que durarà uns anys.

Aquestes declaracions no han aconseguit apaivagar els ànims. El primer ministre iraquià, Abadi, ha advertit que el referèndum és anticonstitucional i ha amenaçat de desplegar el seu Exèrcit a les zones autònomes. Més contundent encara ha sigut Turquia, que interpreta que un eventual Estat kurd podria generar un efecte dòmino i servir de model d’inspiració per a la seva pròpia minoria kurda. De fet, Erdogan ha titllat el referèndum d’«una amenaça per a la seguretat nacional» que podria «desencadenar una guerra ètnica regional». En represàlia, el president turc valora ordenar el tancament de la frontera (l’única porta a l’exterior del Kurdistan iraquià) i impedir les seves exportacions de petroli (cosa que implicaria el seu col·lapse econòmic, ja que cada dia exporta 600.000 barrils de cru a través de territori turc).

Només Israel, pel ‘divideix i venceràs’, i Rússia, pel control del cru, avalen la consulta 

També els EUA, la UE i l’ONU han condemnat el referèndum i han reafirmat el ple suport a la unitat, sobirania i integritat territorial de l’Iraq. Tots ells temen que una eventual independència kurda afegeixi més llenya al foc i incendiï completament el Pròxim Orient. Per a aquests tres actors, la iniciativa kurda podria provocar una fractura en el front de combat contra l’autodenominat Estat Islàmic i donar un baló d’oxigen per reagrupar-se.

Notícies relacionades

Només dos països recolzen, de manera més o menys velada, el referèndum: Israel i Rússia. Israel interpreta que la creació d’un Kurdistan independent és un pas més en la fragmentació del Pròxim Orient i, més important encara, en la instauració de nous estats ètnics o confessionals que s’adequen a la seva lògica del divideix i venceràs. Rússia, per la seva part, pretén recuperar pes en les antigues zones d’influència soviètica, però també fer-se amb el control de les reserves petrolíferes kurdes. Recentment, l’empresa estatal Rosneft ha firmat un contracte per explotar el petroli i el gas kurds i comercialitzar-lo a través del territori turc.

A més de la falta de suport internacional, un altre dels aspectes més espinosos és que el referèndum no sols s’ha desenvolupat a les zones majoritàriament kurdes, sinó també en altres on hi ha una gran presència d’àrabs, turcmans, caldeus o shabak que temen convertir-se en ciutadans de segona categoria. És el cas de Kirkuk, ciutat conquistada pels peixmerga l’estiu del 2014 després de la caiguda de Mossul en mans gihadistes, i que concentra bona part de les reserves d’hidrocarburs del nord de l’Iraq, i que és vital per garantir la sostenibilitat econòmica del Kurdistan iraquià.