Anar al contingut

Dones, política i assetjament a la xarxa

Amb un càstig no n'hi ha prou

FERRAN NADEU

Amb un càstig no n'hi ha prou

Marta Roqueta

Cal un debat profund sobre com, entre tots, podem prevenir la violència sexista i com considerem pertinent penalitzar-la

La dona que va desitjar a Facebook que la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, fos violada en grup ha estat acomiadada de la feina. Això ha estat vist com un exemple de contundència davant dels insults i les amenaces sexistes que reben les polítiques en aquest país.

Aquesta mena d’atacs són causa i efecte de la tradicional hostilitat que rebem les dones quan ens introduïm en espais dominats pels homes. Les relacions de gènere marquen quins espais ocupem, quins són els nostres rols i com som valorats. Per això, les expressions més subtils de violència solen ser naturalitzades, de manera que és complicat visibilitzar-les i que la persona que les comet sigui reprovada o castigada.

Com que és una violència sistèmica, prevista com un mecanisme per disciplinar-nos, és arriscat esperar que l’assetjament sexista se solucioni castigant casos puntuals, en funció de l’enrenou mediàtic que desperten i de la dona afectada. Sobretot perquè el gènere, la religió, la ideologia, la raça i la classe poden influir en la valoració que fem d’aquests actes segons qui els cometi i qui sigui l’afectada. En comptes d’això, cal un debat profund sobre com, entre tots, podem prevenir la violència sexista i com considerem pertinent castigar-la.

El Parlament britànic ha debatut aquesta setmana sobre l’assetjament patit pels candidats durant les passades eleccions, arran d’un informe que apuntava a un increment del racisme, la misogínia i la intolerància durant la campanya electoral.

La discussió política pot reforçar el missatge que es tracta d’un assumpte de salut democràtica, però la clau de la persistència de la violència masclista és la seva reproducció amb actes quotidians. Per exemple, podem denunciar els insults i les amenaces que vegem, o dir prou a bromes misògines per internet, grups de Whatsapp o converses privades. També hem d’exigir als mitjans una informació que no banalitzi la tasca professional de les dones i que no faci servir la nostra cosificació per guanyar visites.