Anar al contingut
L'abraçada de l'os

Martin Meissner

L'abraçada de l'os

Rosa Massagué

Després de 12 anys de governs presidits per la conservadora Angela Merkel hi va haver un moment en què semblava que hi podria haver un canvi a Berlín. El socialdemòcrata Martin Schulz, que havia sigut un bon president del Parlament Europeu, abandonava l’Eurocambra per tornar a la política alemanya amb la intenció de convertir-se en el candidat de l’SPD a la cancelleria en les eleccions del dia 24 vinent. Això àssava el mes de gener d’aquest any. Uns primers sondejos donaven una neta pujada socialdemòcrata que semblava amenaçar la CDU i animar el previsible panorama polític alemany.

En aquell remolí de principis d’any apareixia un altre factor que removia les aigües. Era Alternativa per a Alemanya (AfD), el grup que havia sigut creat per sòlids economistes de dretes contraris a l’euro i que ha acabat en una força d’extrema dreta dirigida per uns personatges grollers i busca-raons en el millor dels casos i racistes en el pitjor.

Després del referèndum del brexit al Regne Unit semblava arribada l’hora de la victòria del populisme a Holanda i França i, a rebuf d’aquell creixement, l’AfD faria un salt important. Però aquelles victòries somiades per alguns es van convertir en sagnants derrotes perquè els electors van veure el precipici. I aquest reflux del populisme a Europa occidental –Polònia, Hongria i altres països de l’est, al marge– els ha passat factura als populistes alemanys.

Panorama predictible

Així, en poc temps, tot s’ha tornat predictible i no es posa en dubte una quarta victòria de Merkel. L’SPD que governa en coalició amb la CDU és víctima de l’abraçada de l’os. L’os-Merkel s’ha menjat totes les grans línies d’actuació política de la socialdemocràcia, força que, per una altra part, ja havia impulsat en temps del canceller Gerhard Schroeder la reforma del mercat de treball. Anys enrere, la cancellera ja va assumir els postulats de l’esquerra contra l’energia nuclear. L’agenda de l’SPD en qüestions com els refugiats o la UE no és gaire diferent de la cristianodemòcrata. A Schulz li resulta molt difícil presentar-se com una alternativa, com l’oposició a un partit de dretes que sap navegar en aigües centristes.

Però en la seva campanya, el candidat socialdemòcrata té un altre mur difícilment superable. La majoria d’alemanys es troben a gust amb la situació econòmica del país. Els nivells de desocupació són baixos, la indústria segueix exportant els seus productes a tot el món i, en tot cas, l’excedent comercial alemany denunciat per molts països i institucions és vist com un problema dels altres, no d’Alemanya.

L’estabilitat que han portat aquests 12 anys de domini de Merkel són un bé al qual els alemanys no estan disposats a renunciar. Com apunta Josef Janning, al capdavant de l’observatori berlinès de l’European Council on Foreign Relations, el desig de mantenir l’status quo és el que fa que els alemanys segueixin aferrats a la cancellera encara que a l’horitzó tregui el cap l’impacte de la pròxima revolució industrial, la transformació en una societat multiètnica o el retorn de la política de grans potències.