Un any més

Un any més, centenars de milers de persones van sortir al carrer en la Diada per demanar que els deixin votar sobre la seva independència d'Espanya i per defensar el 'sí'. Un any més, no va ser la festa de tots, perquè els del 'no' se senten aliens a la gegantina manifestació amb estelades. Un any més, els pesos pesants de la Generalitat es posen al capdavant de la reivindicació. I un any més, el Govern central es refugia en una hipotètica baixada de la participació en la marxa, com si estiguéssim davant d'un fenomen puntual que el temps desinflarà per art de màgia.

No obstant, i encara que són episodis que es repeteixen últimament com cada any, no és un any qualsevol. Els partits independentistes han impulsat la consulta al Parlament, cosa que suposa un incompliment flagrant de la Constitució. El que és menys important és si tornen a utilitzar urnes de cartró. El que és més important és que cada any fan un passet més cap al referèndum. Ells, any rere any, tenen un relat molt ben construït sobre les seves intencions. L'únic relat del Govern central és el del compliment de la llei; un discurs que no ha servit de res fins ara.

Rajoy espera i no fa res

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pensar que només amb les resolucions del Tribunal Constitucional es pot parar la reivindicació de l'independentisme és un error. És un comportament propi de Rajoy: esperar, no fer res, apel·lar al sentit comú. Això pot servir per frenar els polítics, però no els ciutadans. A la Moncloa han renunciat totalment a seduir el discrepant. Aquest és un altre error. I encara n'hi ha un altre, que estan cometent fonamentalment PP i Ciutadans. Han decidit centrar part dels seus esforços a pressionar Ada Colau perquè no obri els col·legis electorals l'1 d'octubre. I ho fan malgrat que l'alcaldessa de Barcelona està, de moment, resistint la pressió dels independentistes. Amb una calculada ambigüitat, d'acord. Però PP i Ciutadans, en lloc d'assenyalar la Generalitat per voler empènyer Colau a incomplir la llei, posen la regidora al punt de mira dels que miren de treure partit de la seva indecisió.

Perquè els partidaris del referèndum també estan fent algunes coses malament. A part de les maneres autoritàries exhibides al Parlament i del tracte poc exquisit que reben els contraris, han acceptat de bon grat la presència d'Arnaldo Otegi en la Diada i en altres actes per la causa. Mentre s'escridassava els que s'oposen a la consulta, es tolerava i s'aclamava el dirigent 'abertzale'. A mi em resultaria profundament incòmode coincidir en qualsevol plantejament amb algú com ell. Ja no cal dir-ho si a sobre galleja en defensa de la meva causa. Amb alguns companys de viatge, ni a la cantonada.