Anar al contingut

ANÀLISI

El futbol ha de regular-se

Christophe Ena

El futbol ha de regular-se

Luis Mendiola

L’acord de televisió que va firmar la Premier League anglesa amb Sky Sports i BT Sports (19 mil milions d’euros garantits per tres anys) i que fa una temporada que està en vigor anticipava un Eldorado particular per als clubs anglesos. Però també deixava intuir l’amenaça d’un mercat inflacionista a Europa. La resta de Lligues no s’han pogut escapar d’aquesta guerra descarnada per controlar el talent futbolístic, amb l’excepció possiblement d’Alemanya, que sempre fa prevaler el seu esperit calvinista. A França, el PSG del multimilionari qatarià Nasser al-Khelaifi, en el seu desig d’assentar-se de forma definitiva en l’elit europea, ha fet saltar la banca amb el fitxatge de Neymar per 222 milions d’euros i el de Mbappé (180). A la Lliga espanyola, el Barcelona s’ha llançat també a la bogeria compradora, assenyalat per la seva mala temporada, però també forçat, en part, pel taló que va deixar la sortida de Neymar Jr.

La Premier marca el pas

De fet, tot i que el PSG i el Barça encapçalin el rànquing, 9 dels 15 traspassos més cars d’aquest estiu han recalat a la Premier: amb els 85 milions del United per Lukaku, els 80 del Chelsea per Morata o els 70 del Liverpool per Naby Keita entre els més cars.

Molt pocs dels jugadors d’aquest Top-20 pot dir-se que valen el que s’ha pagat per ells. No els valen ni Lukaku, ni Morata, ni, és clar, Dembélé, la incorporació més cara en la història del Barça. El francès, que ha multiplicat per 15 el seu valor després d’un any al Dortmund, no va voler entrar a jutjar en la seva presentació al Camp Nou, quan li van preguntar per la qüestió, si valia el preu que havia pagat el Barcelona i es va limitar a assegurar que no l’afectaria la pressió. 

Molt pocs han sabut escapa-se de la voràgine col·lectiva. Els responsables del futbol, simplement, arronsen les espatlles i s’escuden en el fet que les xifres responen a la bogeria del mercat. I no van més enllà.

El 'fair-play' financer instaurat per la UEFA el 2011 per evitar que els clubs acumulessin deutes s’ha demostrat com una eina molt tèbia, que el mateix PSG esquiva emportant-se Mbappé com una cessió, en lloc d’un traspàs.

La NBA, la Lliga de bàsquet nord-americana, fa temps que va trobar la forma de regular-se. Els equips no paguen traspassos i en el mercat de fitxatges acaben per intercanviar jugadors, sempre que la fitxa o les fitxes dels implicats sigui similar. El futbol europeu necessita amb urgència regular-se d’alguna manera, per evitar que la llei del més fort sigui l’única que imperi a partir d’ara.