La clau
El futbol es juga al casino
Igual que la borsa o el mercat immobiliari, el futbol és un negoci controlat per tafurs i ludòpates, i ningú es vol perdre una bona timba a mitjanit, com és el tancament del mercat de fitxatges
undefined39493338 monaco s french forward kylian mbappe reacts after missing a170803175020 /
Per a tots aquells que vam aprendre a estimar el futbol quan la pretemporada d’un equip consistia a passar un parell de setmanes plàcides en alguna localitat pintoresca i boscosa (¡ah, aquells mítics 'stages' de Papendal!) per després participar en tres o quatre prestigiosos tornejos d’estiu (el Carranza, el Teresa Herrera, el Ciudad de la Línea...) en els quals invariablement participaven el Palmeiras, el Cruz Azul i l’Újpest Dózsa, això del modern mercat de fitxatges i els seus dies de tancament resulta un espectacle bastant incomprensible. Fascinant, però incomprensible.
Té poca explicació que clubs que mouen xifres pornogràfiques de diners resolguin la composició de les seves plantilles en un frenètic 'rush' final en què la màquina de fax, aquell instrument considerat obsolet en qualsevol altre àmbit professional, adquireix un paper fonamental, gairebé totèmic, i la premsa digital i les xarxes socials s’omplen de rumors d’haver vist jugadors en hotels i aeroports de ciutats on no haurien de ser. La suposada planificació esportiva (una activitat que, almenys al FC Barcelona, genera un munt de llocs de treball) salta pels aires davant el vertigen irresistible de la licitació sota pressió. ¿Qui en dona més?
El debat anglès
A Anglaterra, on la compra i venda de futbolistes durant les últimes hores de mercat representa el 12% del total dels traspassos, s’ha obert aquests dies un debat sobre la conveniència de tancar el període per fitxar abans que la competició es posi en marxa. Però no sembla que aquesta posició, que abanderen tècnics de renom com ara Pep Guardiola i Jurgen Klopp, acabi prosperant. Si una cosa ens han ensenyat els excessos financers de les últimes dècades és que la fase superior del capitalisme no és l’imperialisme, com sostenia Lenin, sinó el casino. El futbol, igual que la borsa o el mercat immobiliari, és un negoci controlat per tafurs i ludòpates, i ningú es vol perdre una bona timba a mitjanit. Així que potser ha arribat el moment que el Barça posi la gestió dels fitxatges en mans d’un negociador qualificat. ¿On ets, Gerard Piqué?
