28 febr 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

Tres escenaris possibles per al turisme després dels atemptats

ALBERT BERTRAN

Tres escenaris possibles per al turisme després dels atemptats

Josep-Francesc Valls

Seria positiu aprofitar una circumstància fatal per buscar consensos d'innovació en els models turístics

Mentre encara ploràvem els morts, ens enorgullíem de la nostra policia, o escrutàvem on ens havíem equivocat –nosaltres i espero que ells– davant tant desvergonyiment i sang, hi va haver un exemple que Barcelona continua sent una ciutat pionera. El pànic es va convertir en fortalesa amb la reunió de l’ajuntament i els responsables del sector turístic. En unes hores per oblidar, deixàvem de ser destinació refugi per passar a formar part del costat fosc dels llocs tenyits pel terrorisme. La barca de Caront et trasllada sense retorn a l’altra riba.

Els escenaris possibles que se’ns presenten són tres. L’aquí no passa res, esperant que no torni a passar, a què moltes vegades s’aferren invocant la diferència. Aquesta hipòtesi té ben poques probabilitats que es produeixi, ja que la seguretat determina la decisió de tot tipus de viatges.

El segon escenari consisteix a pelegrinar per totes les estacions del viacrucis que desgraciadament han seguit recentment Londres, Brussel·les, Niça o París: un semestre de fortes caigudes del nombre de turistes –situades al voltant del 20%–; un altre, de reduccions lleugerament més suaus; i al final, sis mesos de lenta recuperació de posicions anteriors als actes terroristes, en el millor dels casos. 

El tercer escenari és idèntic al segon, però amb un pla d’acció, consensuat per tots els actors del turisme. Diríem que en aquest tercer escenari, els actes terroristes ajuden a desbrossar el camí, a accelerar el consens al voltant d’una acció conjunta d’aplicació immediata. Lluny del diletantisme existent, fruit de l’enfrontament, es tracta de fixar clarament el model de ciutat, associat a una sèrie de valors, amb la finalitat de promocionar-lo per atraure els turistes que es desitgen. Tot plegat, per reconduir l’acceptació massiva i indiscriminada de turistes que havien convertit la ciutat en un lloc d’èxit desbocat, de baixos ingressos respecte als possibles, mal repartits en el teixit urbà, salaris magres per al sector i enfrontaments amb els veïns.

Turistes més interessants en tracte i despesa

Passi el que passi al costat fosc d’una ciutat que ja no és destinació refugi, aquest tercer escenari no garanteix l’absència d’atemptats o altres vicissituds, però assegura que s’avanci cap a un model de ciutat fàcilment reconeixible per aquells viatgers que connecten amb els nostres valors i tendeixi cap al reequilibri perdut. Menys turistes, probablement, però més interessants en tracte i en despesa. 

Malgrat que molta gent aprofitarà l’oportunitat per escarnir, desgraciadament no només Barcelona i Cambrils han deixat de ser una destinació refugi. És tot Espanya la que ha perdut l’adjectiu màgic. Bruscament tots hem passat a estar al costat fosc de la inseguretat, ciutats i litoral. Per tant, seria bo aprofitar aquesta circumstància fatal per buscar consensos d’innovació en els models turístics. Sobretot, quan d’ara endavant ja no ens beneficiarem dels turistes brindats fins ara per les destinacions insegures de l’entorn.