Un altre Xavi, sisplau

Durant molts anys, ho admeto, em divertien els rumors de fitxatges en la pretemporada. Llegia els diaris esportius com qui fulleja el Lecturas o fins i tot el Diez minutos, amb aquell esperit de perruqueria que em feia prestar atenció a jugadors, agents i directius, com una cosa que forma part d’un món paral·lel: una ficció que a vegades em confirmava que els rics també ploren. Però aquest any m’ha deixat d’interessar. El traspàs de Neymar i la incapacitat de gestionar aquells 222 milions de petrodòlars han fet vessar el got, i encara que finalment el fitxatge de Dembélé posi emoció a l’assumpte, hi ha dos fronts que m’inquieten.

El primer és que per alguna raó el Barça ha perdut el control del mercat. El seu estil cagadubtes amb jugadors com Íñigo Martínez, Seri o Di María denota una falta de planificació, i per una altra part ha perdut batalles que abans guanyava per pur prestigi: cas Verratti i potser, ja ho veurem, cas Coutinho.

La segona inquietud és més preocupant, perquè té a veure amb l’estil de joc i amb la proposta futbolística que assaja, suposem, Ernesto Valverde. Cada any que passa es confirma que el Barça fa anys que no troba un substitut per a Xavi Hernández. Podem fer veure que l’hem oblidat, però el cert és que no. El domini del centre del camp que oferia el Barça de Guardiola, capitanejat per Xavi i acompanyat per Busquets i Iniesta, no s’ha tornat a veure. Amb Thiago Alcántara al Bayern Munic, l’arribada de Rakitic va oferir alternatives, així com la posició més endarrerida de Messi, però només amb Xavi s’aconseguia la perfecció d’un estil.

Recomanacions del capità

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Quan va marxar a Qatar, el debat va quedar tancat amb una obvietat –Xavi era insubstituïble–, però de fet es va interpretar que no feia falta buscar un jugador del seu perfil. Des d’aleshores hem vist desfilar moltes apostes per al centre del camp: Rafinha, Arda Turan, André Gomes, Denis i ara Paulinho són jugadors que ofereixen altres talents, però no el de Xavi. Durant la pretemporada el de Terrassa va parlar un parell de vegades per recomanar el joc de Verratti, primer, i de Seri després. A mi em sembla que si el vell capità assenyala un possible successor, s’ha de fer tot el possible per fitxar-lo. Es necessita un jugador que apoderi el centre del camp com feia Xavi (sí, he dit apoderi: em vaig apostar 10 euros amb un amic que aquest verb de moda també podia aplicar-se al joc del Barça).

No sé si la posició d’organitzador pur és una prioritat per a Valverde. Pel que hem vist en aquests últims partits, inclosa la victòria plàcida d’ahir contra l’Alabès, sembla més afí a les idees de Luis Enrique que de Guardiola, més vertical i físic. Pressió elevada i centrecampistes que treballin perquè marqui Messi, si pot ser de dos en dos, o perquè assisteixi als davanters. Jo segueixo pensant que abans era més bonic, i qui sap, potser a aquestes altures, amb tants fitxatges estratosfèrics, el més revolucionari seria tornar a fitxar un centrecampista de toc. Que algú truqui a Xavi, sisplau.