ANÀLISI

Anar a missa i repicar

1
Es llegeix en minuts
Anar a missa i repicar

PAUL FAITH

Des que una majoria de la ciutadania britànica va votar a favor d’abandonar la UE en el referèndum del 23 juny del 2016 va estar clar que la qüestió d’Irlanda (nord i sud) es tornava a convertir en una 'patata calenta', encara que afortunadament sense la dimensió tràgica que ha caracteritzat la seva agitada història.

El cert és que la qüestió d’Irlanda després del 'brexit' no té una solució fàcil i s’hi haurà de posar molta imaginació. Es miri com es miri, l’ara inexistent frontera entre la República d’Irlanda i la província britànica d’Irlanda del Nord es convertirà en una frontera exterior de la UE. Ja resulta irònic que dues de les fronteres exteriors de la UE  -una altra és de facto la de Xipre- acabin estant en illes dividides per avatars de la història contemporània.

El que proposa Londres a la pràctica és una sèrie d’invents per tornar a alguna mena de frontera però sense que es noti i això és filar encara més prim. Igual que amb la seva proposta d’una unió duanera temporal amb la UE després del brexit, és com voler anar a missa i repicar. O, com diuen en anglès, «menjar-se el pastís i seguir tenint-lo». Una cosa són les duanes (o sigui, les mercaderies) i una altra de molt diferent els controls d’immigració (la gent), una de les espoletes que van fomentar el 'brexit'.

Notícies relacionades

Irlanda no va entrar en l’espai Schengen per no posar en risc el seu common travel area (espai comú de lliure circulació) amb el Regne Unit, que precedeix de llarg en el temps l’ingrés dels dos països a la UE i permet a britànics i irlandesos moure’s lliurement pels dos països sense cap obstacle ni control. Si els ciutadans de la UE segueixen lògicament disfrutant de la lliure circulació a Irlanda i no hi ha frontera amb el nord ni amb la resta del Regne Unit, ¿com diables exercirà Londres el control que tant desitjava? Això sense parlar de les sensibilitats relacionades amb l’acord de pau.

La irresponsabilitat de Cameron quan va convocar el refe­rèndum per resoldre un problema intern de partit va ser descomunal.