L'èxit d'una trampa

Bona jugada la del comitè d’empresa d’Eulen per carregar-se la proposta nascuda de la mediació de la Generalitat. Introduir dues variants salarials més avantatjoses per als treballadors en una votació convocada per decidir si s’acceptava o no una proposta ja assumida per l’empresa, era una garantia que aquesta proposta no seria aprovada. Una trampa que deixa els dirigents sindicals com a habilidosos negociadors, però els retrata en la seva escassa consideració pels ostatges de la seva vaga; uns usuaris que, en general, han demostrat un gran respecte per les seves reivindicacions malgrat els inconvenients i les pèrdues econòmiques que se’ls estan infligint. 

Els vigilants de l’aeroport del Prat no són tontos, és clar, s’estimen més un augment de 250 euros per 15 pagues que un de 200 per 12; però resulta que la proposta que van votar no era sobre la taula ni per part de l’empresa ni per part del mediador. És gairebé com tornar a començar la negociació d’un conflicte, laboralment molt justificat, però que a partir d’aquesta maniobra s’enverinarà més del que ja estava per la pèrdua de confiança entre negociadors i mediadors.

En aquestes circumstàncies, el laude arbitral de compliment obligat per les dues parts hauria de ser una urgència per acabar amb un espectacle insuportable, una ratera en què milers de ciutadans es veuen atrapats diàriament. Mentre no s’arriba al laude, tot apunta que la Guàrdia Civil haurà d’assumir els controls de seguretat que els treballadors d’Eulen abandonaran de manera indefinida a partir de dilluns que ve.

Sense conspiració política

La conspiració de l’Estat contra l’aeroport de Barcelona, que per a alguns hi havia al darrere d’aquest conflicte laboral per enfonsar el prestigi internacional de Catalunya, sembla ser en realitat un despropòsit descomunal, allunyat de la política i molt concentrat en uns actors ja populars. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Eulen, una concessionària milionària amb reconeguda experiència internacional, i Aena, un licitador semipúblic amb 1.164 milions de beneficis en l’exercici passat, van necessitar una setmana de vaga per acceptar que les condicions laborals dels vigilants són insostenibles. Ara, uns dirigents sindicals que havien aconseguit fer comprendre la injustícia en què treballaven els seus representats, obtenen un acord en la mediació que arriba més o menys a la meitat de la seva reclamació econòmica inicial, però davant la possibilitat que aquest sigui aprovat per la plantilla per acabar amb el viacrucis dels viatgers, s’asseguren la derrota de l’oferta proposant una votació amb quatre opcions. 

Potser el laude concedirà als vigilants del Prat una millora salarial com la que van reclamar ahir majoritàriament, fins i tot pot ser que Eulen accedeixi a última hora a totes les seves peticions davant l’amenaça de vaga indefinida, i podran felicitar-se per la victòria total, però el que potser no recuperaran després de l’èxit de la trampa sindical d’ahir serà la comprensió dels afectats, el seu instrument de pressió, els seus aliats més preciosos.