La guerra i el tercer gènere

L’últim número de la revista 'afkar/ideas' dedica un ampli espai al periodisme de guerra, en  què coneguts periodistes comparteixen les seves reflexions sobre l’assumpte. En aquestes pàgines escriu entre ­altres, Mónica García Prieto, una de les reporteres espanyoles amb més experiència en la cobertura de conflictes, que respon a la pregunta que sempre de forma recurrent se li planteja: com afecta la seva condició de dona al seu treball. Pregunta que altres companyes que fan la seva tasca en zones difícils –i que són moltes– es veuen gairebé sempre obligades a contestar.

    

Val la pena llegir la reflexió que fa García Prieto a la revista. «Una guerra és fam, és incertesa, és dolor amb majúscules i és, una vegada i una altra, por. Por de morir, por de viure. Por de seguir perdent. Ningú en guerra és aliè a aquests sentiments. Homes i dones, nens i avis, civils o periodistes». La reportera explica que tret de comptades excepcions no se li ha negat una entrevista per la seva condició de dona ni ha trobat dificultats de les víctimes a l’hora de relatar-li els seus patiments i que les deferències de tracte que ha rebut en les condicions més adverses no corresponen a la seva condició de dona, sinó de periodista estrangera. I això la porta a concloure: «En escenaris de conflicte, en temps de guerra i por, allà pertanyo al tercer gènere, soc una professional».

Notícies relacionades

Cec a Gaza

¿Llibertat d’expressió?

    

Fa ja més de set dècades que un grup de periodistes nord-americans es van plantar contra la prohibició de presència femenina en la primera línia del front de la segona guerra mundial. Allà estava Martha Gellhorn, que es va disfressar de portalliteres en un vaixell hospital per cobrir el desembarcament de Normandia, o Lee Miller, la primera fotoperiodista que va entrar al camp de Dachau i després es va banyar a la banyera de Hitler per «netejar-se la brutícia». Amb el seu atreviment i decisió, van deixar clar que la informació de les trinxeres no era patrimoni exclusiu dels homes. I van fer una feina excel·lent perquè van ser excel·lents reporteres, encara que no sabem si excel·lents dones. Molts anys després, algunes preguntes haurien d’estar superades.