20 febr 2020

Anar al contingut

El perfil

L’escriptor Josep Maria Espinàs.

CARLOS MONTANYÉS

Un eixam de paraules

Emma Riverola

Espinàs, cada dia, durant anys, enllaçant la història de tots

Un pastís amb 90 espelmes. No és fàcil arribar-hi. Tampoc apagar totes les flames. Cadascuna representant un any de vida. La seva visió causa cert vertigen. Centenars, milers d’emocions, sentiments, moments, records i persones ballen en aquelles flames titil·lants. Però el temps passa, la cera es desfà i, abans que perdin la seva forma, abans que vessin, arriba el moment de bufar-les. Llavors, ve l’esbufec. Llarg, molt llarg. Potser és necessari algun més per acabar amb tanta flama trapella. I un núvol de fum s’estén uns segons sobre el pastís.

El fum també se’n va. I sembla que ja no hi ha manera de recuperar el que s’ha consumit. Però enfilades al ble, en aquella cordeta cremada en un extrem i que es perd a l’interior de la cera encara intacta, un eixam de paraules continua inalterable. No hi ha manera de comptar-les. Semblen infinites. Són tantes. És tan sòlida la seva presència, tan profunda la seva empremta, que es prolonguen més enllà dels blens. Transcendeixen les espelmes, el pastís, la celebració fins i tot. 

Un formiguer, un torrent, una multitud de paraules que, dia a dia, han anat cobrant forma, elegint-se unes a altres, creant una intenció, esquinçant el silenci, convertint-se en mirada particular, però, també, en mirall de la realitat.

Cada dia, durant anys, enllaçant la història de tots.