19 febr 2020

Anar al contingut
Ànima de terra

Ànima de terra

Emma Riverola

L'estudi RCR fa una arquitectura amb ànima de naturalesa. Com el nen que modela amb els seus dits la terra i l'aigua

Opinió exprés

Acer i paper

Aigua i terra. I les mans d’un nen sentint els elements entre els seus dits. Filtrant-se en la seva pell el batec primigeni que va marcar el ritme dels mars i les muntanyes. Recessos de pau o abruptes i intimidants declaracions de poder. El nen modela sentint-se immortal, deixant que els elements li dictin les formes, escoltant ressons antics que poc saben de veus humanes i molt de vents i nits. El nen crea formes que desconeix, però no inventa res. Tan sols interpreta el dictat precís de la naturalesa. 
    L’estudi català RCR Arquitectes va guanyar el Pritzker 2017, el premi d’arquitectura més prestigiós del món. «Totes les seves obres tenen un fort sentit del lloc i estan intensament connectades amb el paisatge que les envolta. Aquesta connexió prové de la comprensió (…) i de l’observació i experiència de les llums, ombres, colors i estacions», va reconèixer el jurat. Una pista d’atletisme en un bosc. Un teatre que emergeix al final d’una passarel·la sobre el riu. Un hotel on desapareixen els límits entre l’interior i l’exterior. Unes caves que són sender i s’enfonsen i emergeixen de la terra… 
    Arquitectura amb ànima de naturalesa. Com el nen que modela amb els dits la terra i l’aigua. Com les mans que cacen els rajos de sol, que acaricien la pluja, que palpen les empremtes del temps… Que juguen a ser déu.