Accidents de motoristes
Moto i seguretat viària
El que no hem de fer per reduir la sinistralitat és buscar culpables en lloc de trobar solucions i evitar, fins on sigui possible, la sortida fàcil de prohibir i augmentar les sancions
La motocicleta té molts avantatges, però té alguns problemes, com haver de conviure amb les altres formes de desplaçament i la seva especial vulnerabilitat. Sobre aquesta convivència amb les altres formes de desplaçament, és bo recordar que mentre que el transport públic, l’automòbil i la bicicleta tenen els seus carrils reservats, i el vianant compta amb el seu espai a les voreres, les motocicletes no disposen d’un espai propi i han de compartir-lo amb els altres, i això fa que tothom parli malament de les motocicletes i que no se’ls doni des de les administracions la importància que tenen i es mereixen.
I pensant en el futur, s’haurà de tenir en compte que la consolidació del comerç electrònic al nostre país –amb un creixement anual del 20%– atorga un especial protagonisme a les motocicletes en el repartiment final a domicili, i això ja un problema emergent.
Amb relació a la seguretat, n’hi ha prou amb assenyalar que l’any 2016 es van comptabilitzar a Espanya 343 motociclistes morts, un 4,2% més que l’any anterior, i sobretot convé no oblidar que el 80% dels motociclistes ferits es registren a les ciutats, tot i que és cert que el nombre més alt de morts es donen a les carreteres per raons de la velocitat. Aquí i ara sorgeix la pregunta: ¿què podem fer?
La sortida fàcil
Primer hauríem de tenir clar el que no hem de fer, que és buscar culpables en lloc de buscar solucions i evitar, fins on sigui possible, la sortida fàcil de prohibir i augmentar les sancions o les penes.
El manual aconsella posar les dades sobre la taula, reunir-se i reflexionar conjuntament amb els representants dels motoristes, perquè ells són els que coneixen millor els seus problemes i perquè són els que aporten les víctimes. A les grans ciutats i a les administracions responsables de la seguretat viària, ja és habitual la figura del responsable de l’àmbit de la motocicleta, que sempre és un funcionari també usuari de la moto i que garanteix una relació fluida i constructiva amb els motoristes.
En la formació per treure’s el permís de conduir, tant per a les quatre rodes com per a les dues rodes, caldrà plantejar-se unes hores presencials de seguretat viària que ara no existeixen i que són una assignatura pendent.
Als conductors amb dos anys d’antiguitat en el permís B, que els habilita a portar motos de fins a 125 cc, se’ls haurà d’oferir un curs voluntari per sensibilitzar-los sobre l’ús i els riscos de la motocicleta. També hi ha uns cursos de conducció segura de motocicletes consolidats els últims anys com una bona pràctica que convindria incentivar amb tres o quatre punts en el permís de conduir.
Notícies relacionadesA França acaben de fer obligatori l’ús de guants per als motoristes com una forma de recordar la importància que té portar un equipament adequat per augmentar la seguretat dels desplaçaments en moto. Convindria prendre’n nota, almenys per a les rutes a la carretera.
Cap d’aquestes mesures resoldrà per si mateixa el problema de la sinistralitat dels motoristes, però totes juntes poden permetre obrir el debat i elaborar una estratègia amb perspectives de futur per millorar la seguretat dels nostres motoristes. Aquest és el repte.
