Espanya i la velocitat

El Govern espanyol, com tots els governs, té dissenyats diversos escenaris d'emergència energètica on hi ha recollides una sèrie de possibles mesures recomanades per l'Agència Internacional de l'Energia. El primer nivell d'alerta s'activa quan el barril de petroli arriba als 120 dòlars. Fins aquí, tot sembla normal.

L'any passat, el barril de petroli estava a 80 dòlars, però la inestabilitat al Magrib i al Pròxim Orient l'ha fet pujar fins a 112 amb puntes de 120, i per això mateix sembla lògic i raonable que s'adoptin mesures de caràcter preventiu per fer prendre consciència als ciutadans de la necessitat d'estalviar energia.

Aquí convé recordar que més del 80% de l'energia que consumim ve de l'exterior, i que un augment de 10 dòlars en el preu del barril de petroli ens costa a tots 6.000 milions d'euros més a l'any. Que una de les mesures sigui la reducció de la velocitat en autopistes i autovies no hauria de sorprendre a ningú per obvi. En primer lloc, perquè les autopistes i autovies concentren la meitat del trànsit i, en segon lloc, perquè la velocitat més eficient és de 90 km/h, i a partir d'aquest mínim el consum continua creixent seguint una corba proporcional al quadrat de la velocitat. Al preu actual, una reducció de 10 km/h en la velocitat mitjana suposa un estalvi de 21 milions de barrils de petroli a l'any, que no són pocs.

Però amb la velocitat hem topat, i a partir d'aquí tot s'hi val. Uns diuen que, com que es trigarà més, es consumirà més, oblidant que el consum es mesura per quilòmetre recorregut i no per temps. Uns altres diuen que no s'estalviarà gens, ignorant les més elementals evidències científiques. I alguns recorden que el més important és l'educació, cosa que, tot i ser certa, solament produeix uns efectes a mitjà i llarg termini, i mentrestant, ¿què fem?

Uns altres s'oposen a la mesura argumentant que on es consumeix és a la ciutat perquè s'arrenca i s'atura molt, cosa que és veritat, però això poc o res té a veure amb la velocitat perquè aquí l'única alternativa és la promoció del transport públic i la conversió d'algunes zones en exclusives per a vianants, cosa que ja s'està fent, i des de fa temps, a les nostres ciutats.

També es diu que la mesura és un atemptat a la llibertat individual, oblidant que la gasolina la comprem a fora, que és deute exterior i que, per pagar aquest deute, haurem de manllevar diners a l'estranger, i que no sembla recomanable endeutar-nos més. Podrem llegir que és un disbarat i que no té precedents, tot ignorant que països tan poc sospitosos de fer coses rares com els Estats Units, el Regne Unit o Suècia tenen la velocitat màxima en 110 km/h en autopista, malgrat ser productors de petroli.

La velocitat al nostre país segueix sent objecte de controvèrsia. Ningú discuteix la incompatibilitat entre l'alcohol i la conducció o l'obligació de l'ús del cinturó de seguretat, però seguim qüestionant tot el que està relacionat amb la velocitat. Una plataforma reivindica que se l'ha d'augmentar a les autopistes fins a arribar als 140 km/h, una mesura que cap país seriós s'ha atrevit a implantar. Molts repeteixen que a Alemanya no hi ha límits, cosa que no és del tot certa, perquè només hi ha lliure velocitat en un petit percentatge de la seva xarxa d'autopistes i perquè, quan en un tram es produeixen més de dos accidents, sí que els imposen. A més a més, no som alemanys. També hem llegit que a Holanda han apujat la velocitat als 130 km/h,

quan l'únic que fan és una prova pilot de dos mesos de durada en un tram de l'autopista E-22 entre dues petites localitats del nord del país, cosa que em sembla seriosa i recomanable per recollir evidències científiques. I, per acabar, molts miren de deslegitimar el sistema repetint que els radars estan posats només per recaptar sense tenir en compte que el que l'Estat pugui deixar d'ingressar pels impostos de la gasolina sempre serà molt superior a les possibles multes.

A Espanya, la velocitat mitjana en autopista és de 122 km/h.

Molt per sobre de la dels països que tenen els 130 km/h com a límit genèric i dels que tenen 120 km/h. I, malgrat tot, ens queixem. Sóc del parer que tot hauria de ser més senzill. El nostre país té un problema de dependència energètica de l'exterior. L'augment del preu del petroli pot fer perillar la recuperació econòmica i de l'ocupació i ens demanen que hi posem una mica de la nostra part, que correm una mica menys per reduir la factura energètica sense haver de fer grans esforços. Res més.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

El debat està obert i tots estem al corrent que tenim un problema energètic malgrat que no hàgim estat capaços de posar-nos d'acord en la solució. Per alguna cosa es comença. A cap Govern li agrada prendre mesures impopulars, però s'ha de fer el que s'ha de fer. Aquesta és una esplèndida oportunitat per demostrar la maduresa d'un país, la categoria dels nostres representants polítics, la responsabilitat de tothom i el compromís de la societat civil. O per veure si, per contra, seguim arrossegant els problemes de sempre i els interessos particulars són molt més importants que l'interès general.

Director general de Trànsit.