Bicicletes, carretera i seguretat viària

Els 21 ciclistes morts a les nostres carreteres des de començament d’any i els tres de l’últim cap de setmana han fet saltar les alarmes entre els responsables del trànsit i els ciclistes i obliguen a obrir el debat sobre la seguretat, les bicicletes i la carretera. El manual aconsella primer tenir un diagnòstic i després parlar amb els ciclistes. En seguretat viària no s’ha de prendre mai una mesura sense escoltar les associacions d’usuaris, que per a això hi són i a més a més hi posen les víctimes.

  

 Alguns demanaran a l’abric del debat una llei més dura que castigui els culpables. Sospito que aquesta no és la solució. La llei de trànsit, en el seu article 35.4, diu que «el conductor d’un automòbil que pretengui realitzar un avançament a una bicicleta ha de realitzar-lo guardant una amplada de seguretat d’almenys 1,5 metres». Només parla de l’amplada de seguretat, però no diu res de la velocitat, i en seguretat viària la gravetat de les lesions sempre està relacionada amb la velocitat. Aquí s’obre un tema per a la reflexió, i probablement s’haurà de reduir substancialment la velocitat en la maniobra d’avançament, perquè no és el mateix avançar a 90 o 100 quilòmetres per hora que fer-ho a 30 o 40. Sembla lògic i raonable.

    

Si els accidents són a les 7 o a les 8 del matí causats per conductors amb alcohol o drogues que encara no se’n han anat a dormir, s’hauran de dirigir els esforços a la sortida dels locals d’oci habituals, per dissuadir els possibles irresponsables. Aquí en les campanyes de comunicació s’haurà d’apuntar cap al que es coneix com el bevedor passiu, és a dir, que si algú dels que estan amb tu ha begut, és la teva responsabilitat no deixar-lo que condueixi. És una tasca de tots.

  

I seguint amb la conscienciació, i donat que ens dirigim habitualment a un públic jove, no serveix de res dir-li que si beu i condueix es pot matar. Se li haurà d’explicar que pot matar a algú altre, i que si mata algú altre res serà igual, ho arrossegarà la resta de la seva vida i no podrà mirar-se al mirall. Viure amb una condemna penal per homicidi no serà fàcil.

L’any passat, per primera vegada les distraccions han aparegut com a primera causa de mort a les nostres carreteres. Programar el navegador conduint, manipular la maleïda pantalla tàctil que governa l’auto conduint o llegir i contestar els whatsaps conduint és un problema emergent a tot Europa. Aquí el repte és estudiar totes les possibilitats per dificultar la programació del GPS o l’ús de les aplicacions de l’smartphone per part del conductor amb el cotxe en moviment, i si a més a més podem reflexionar sobre la tirania de l’smartphone, millor.

  

 Al final s’haurà d’insistir en els valors que hi ha al darrere de la seguretat viària, com són aprendre a conviure i a compartir la carretera, pensar que no estem sols, i tenir respecte pels altres, perquè encara hi ha alguns conductors d’automòbil que no respecten el ciclista, igual que hi ha alguns ciclistes que no respecten el vianant. Si tots hi posem de la nostra part, tots hi sortirem guanyant, però si imperen l’individualisme i l’egoisme, tots hi sortirem perdent.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

    

El que no podem fer és dedicar-nos a buscar culpables en lloc de buscar solucions, que és un clàssic al nostre país, o dedicar-nos a parlar i després no fer res. En aquest cas, alguna cosa haurem de fer.