Pablo, la teva credibilitat en qüestió

Pablo, en la moció de censura a Mariano Rajoy Esquerra Republicana va compartir amb tu una tesi: que el règim del 78 ha entrat en decadència i ha obert, tal com vas dir, «una oportunidad histórica en España de construir un camino constituyente sin el Partido Popular y sin sus aliados». En la meva intervenció havia ressaltat que «hay alternativa al statu quo del 78» i ho demostrava el fet que, per primera vegada en 40 anys, no era un partit del règim el que es presentava com a alternativa, sinó un líder que el volia canviar.

Vaig creure que el procés constituent de què parlaves no eren paraules buides. Tot al contrari, pensava que a Vistalegre II Podemos havia optat per fugir de la rutina política centrada a les institucions i havia aprovat una estratègia que combinava les mobilitzacions populars amb la tasca de representació. ERC va votar a favor teu perquè el camí constituent no eren només paraules, sinó fets per acabar amb el «todo está atado y bien atado» franquista.

Pablo, vaig tenir una aguda decepció quan vas declarar sobre el referèndum de l’1 d’octubre: «Si fuera catalán, yo no participaría». La teva credibilitat com a impulsor d’un camí constituent sense el Partit Popular està en qüestió. Demanes un referèndum pactat com el d’Escòcia. El Parlament de Catalunya i Esquerra Republicana l’hem demanat 18 vegades. Sempre la mateixa resposta de les institucions espanyoles: «Nunca, nada». Pablo Echenique demana garanties al Govern català. S’equivoca d’interlocutor. Ha d’exigir-les a l’Estat espanyol; ha d’exigir que deixi de processar Carme Forcadell, Joan Josep Nuet i la resta de la Mesa. L’Estat espanyol ha sembrat el camí cap al referèndum de mines antidemocràtiques. A ell cal exigir que les retiri. Amb aquesta actitud Podemos ens demana resignació davant de l’abús de poder: l’ajornament del referèndum d’autodeterminació sense cap estratègia alternativa.  

El cop d’Estat del TC

Pablo, la teva credibilitat rupturista està en joc perquè la teva crida a no participar en el referèndum posa en dubte la realització d’un procés constituent espanyol sense el Partit Popular. ¿Com el penseu portar a terme? ¿O només són paraules flotants? ¿És una medicina efectiva o només un placebo per tenir entretingut el personal? ¿Ets conscient que un procés constituent sense el Partit Popular només pot ser rupturista? ¿Per què seguir els procediments establerts fa 39 anys a la Constitució vigent, a instàncies de Manuel Fraga i els poders fàctics, atorguen un dret de veto al Partit Popular? Ho demostra l’Estatut impulsat per Pasqual Maragall, que va seguir tots els procediments fins acabar amb el cop d’Estat del Tribunal Constitucional en forma de sentència.

El poble espanyol només té un camí constituent si vol lluitar contra el veto del PP: a) Grans mobilitzacions que culminin amb un programa comú a les eleccions espanyoles vinents: referèndum sobre monarquia o república. b) Convocatòria d’aquest referèndum en cas de victòria dels partits que el defensen. c) Si l’opció republicana guanya el referèndum, convocar eleccions constituents. Evidentment no és constitucional, però és democràtic. D’igual manera que la  segregació racial era prevista a la constitució d’Alabama, però la lluita de Martin Luther King era democràtica.              

Pablo, lamento que no t’adonis que el referèndum català marca el camí per fer saltar el cadenat del règim del 78. Té una pregunta clara que inclou la república. Implica el primer referèndum sobre monarquia i república a l’Estat espanyol. Si a Madrid, Sevilla, Valladolid, Oviedo, Múrcia, etc. hi hagués un moviment de les dimensions del català, si el 15-M hagués continuat mobilitzat durant cinc anys, ja s’estaria batallant per un referèndum sobre monarquia o república. Potser la manca d’un objectiu polític concret, no nebulós, ha impedit aquesta persistència.  

El moviment per un referèndum sobre la independència és el desafiament democràtic més potent que ha tingut  mai el règim de 1978. Va néixer a les consultes populars sobre la independència iniciades a Arenys de Munt i organitzades per milers de voluntaris. La gent ha  arrossegat els dirigents polítics a plantejaments que mai no havien sospitat. Han exigit als polítics sobiranistes  estar disposats no només a la inhabilitació, sinó a rebre multes, expropiacions del patrimoni  i fins i tot la presó.  

Altrament, saps prou bé que en  aquest moviment no hi és l’oligarquia catalana, la que conjuntament amb l’espanyola ha acumulat tants capitals gràcies al BOE. Al contrari, s’hi oposen de manera frontal.

Pablo, les teves paraules reconeixen el dret a l’autodeterminació. Però la teva crida a no participar al referèndum de l’1 d’octubre t’alinea amb les forces polítiques i socials del Règim del 78. El Règim del 78 ha abocat la majoria del poble català a la desobediència civil i a assumir les greus conseqüències penals que aquesta tindrà. Hauries d’estar al seu costat encara que no hi estiguis totalment d’acord.  

Per la Tercera República

Notícies relacionades

Echenique, sobre el referèndum de l'1-O: "Jo no hi participaria perquè és una consulta sense garanties"

Illa, malgrat Sánchez

Pablo, he nascut i visc a Cornellà. La majoria dels meus veïns tenen vincles familiars i emocionals amb Espanya, que sempre he respectat profundament perquè jo mateix els tinc. Lligams tan forts com la seva oposició a l’oligarquia espanyola i catalana. Jo faré campanya pel sí i no sóc ningú per dir el que heu de fer. Però crec que molts cornellanencs i molts catalans agrairien una campanya de participació en el referèndum a favor de la III República. Per votar «no» o bé per fer un «vot nul», escrivint III República o República Federal a la papereta. Ho agrairien perquè es correspon als seus lligams amb Espanya i al seu rebuig a l’statu quo.

Amb una posició ferma com aquesta demostraries que el  teu «camino constituyente sin el Partido Popular y sin sus aliados»  no són paraules buides.